Els dies d'evolució van ser molt bonics. També van ser il·lusionants, convidaven a recuperar somnis llargament oblidats. Cada dia un minut més, cada dia una mica més ràpid.
Petites molèsties que no preocupaven...o que no havien de preocupar. Fins que t'adones que sí que preocupen, perquè no se'n van. I, després, s'agreugen.
Uns exercicis mal fets, afegits a la càrrega de minuts per a un cos desacostumat a córrer, van suposar un còctel explosiu totalment nociu per a la lesió. Així que vaig haver de parar. Parar de córrer, que no d'exercitar-me. Seguiré entrenant el meu cos per poder tornar a gaudir de córrer, encara que segueixi ensopegant-me amb totes les pedres del camí.
PROGRESIÓN ROTA, TOCA RECUPERAR Y VOLVER A EMPEZAR
Pequeñas molestias que no preocupaban...o que no debían preocupar. Hasta que te das cuenta de que sí que preocupan, porque no se van. Y, después, se agravan.
Unos ejercicios mal hechos, sumados a la carga de minutos, para un cuerpo desacostumbrado a correr, supusieron un cóctel explosivo, totalmente nocivo para la lesión. Así que me vi obligado a parar. Parar de correr, que no de ejercitarme. Seguiré entrenando mi cuerpo para poder volver a disfrutar de correr, aunque siga tropezándome con todas las piedras del camino.
8 comentaris:
No et desitjo ànims perquè pel què dius al final -felicitats- ja els tens. Una abraçada, Sebas.
...la processó va per dins. ;-)
Gràcies, Miquel!!!
Sé que ho seguiràs intentant, molta força!
Gràcies, Uri!!!
Poco a poco.
Lo conseguirás
Gracias, Patito
;-)
Sempre endavant, Sebas!
Gràcies, Antoni!!! Ja torno a sumar. ;-)
Publica un comentari a l'entrada