RÈCORD D'ASCENS A LA MORCUERA

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Parlar de calor a l'estiu és un tòpic. De què ens queixem? No estem tot l'hivern lamentant-nos del fred que fa i desitjant que arribin els mesos càlids? Doncs ja els tenim aquí. 

A mi sempre m'ha agradat més la calor que el fred. Sóc de juliol, vaig néixer entre les brases de l'estiu humit del Maresme. Jo no em queixo. El pateixo i punt. M'agrada la sensació de sequedat a la boca, la cremor dels braços pels rajos de sol i les gotes de suor regalimant-me per la barbeta. Són un senyal inequívoc que el meu cos està treballant de valent. Aquest esforç sempre val la pena.

Tot i aquest binomi amb la calor, ahir amb els triatletes d'Alcobendas ens en vam anar a la muntanya a mitja tarda, buscant el descens del mercuri en el termòmetre. 

Va ser un entrenament curt però intens: escalfament de pujada al Puerto de Canencia i test cronometrat a la Morcuera.

Amb en Janete, en Fer i en Jabi

En Fer i en Jabi van sortir embalats, de fet no podia creure que comencessin tan forts un port de 9 quilòmetres, però el cert és que la recta de sortida de Miraflores de la Sierra és gairebé en pla i cal treure'n profit. A en Janete i a mi ens va agafar una mica desprevinguts. A poc a poc vaig anar trobant el meu ritme. Les llargues rectes que hi ha al llarg de la pujada ajuden a mantenir una velocitat constant durant bona part del recorregut. En el tram final, el més exigent, vaig arribar a contactar amb en Fer. Però aquella va ser la meva sentència, el punt d'inflexió. Ell va recuperar el seu ritme i jo vaig perdre el meu. Tot i així vaig parar el cronòmetre en uns interessants 36'53", rècord personal. Les dues referències que tenia d'aquesta temporada (amb molts més quilòmetres a les cames, tot s'ha de dir) van quedar pulveritzades amb escreix (al mes de febrer vaig fer 44'54" i al maig, 41'20").

Si puc escapar-me...demà torno a apropar-me a la sierra!!!

RÉCORD DE ASCENSO A LA MORCUERA

Habla de calor en verano es un tópico. De qué nos quejamos? No nos pasamos el invierno entero quejándonos del frío y deseano que lleguen los meses cálidos? Pues ya los tenemos aquí.

A mí siempre me ha gustado más el calor que el frío. Nací en julio, entre las brasas del verano húmedo del Maresme. No me quejo. Lo sufro y punto. Me gusta la sensación de sequedad en la boca, los brazos ardientes por los rayos del sol y las gotas de sudor resbalando por la barbilla. Son una señal inequívoca de que mi cuerpo está trabajando bien. Y este esfuerzo siempre merece la pena.

A pesar de este binomio con el calor, ayer, junto a los triatletas de Alcobendas, me fui a la montaña a media tarde, buscando el descenso del mercurio en el termómetro.

Fue un entrenamiento corto pero intenso: calentamiento de subida al Puerto de Canencia y test cronometrado en la Morcuera.

Con Janete, Fer y Jabi

Fer y Jabi salieron embalados, sin perder un instante. De hecho no entendía que saliesen tan fuerte en un puerto de 9 kilómetros, pero también es cierto que en la primera recta, al salir de Miraflores de la Sierra, el terreno prácticamente no sube y hay que aprovecharlo. A Janete y a mí nos pilló un poco dessprevenidos. Poco a poco fui encontrando mi ritmo. Las largas rectas que hay a lo largo del ascenso ayudan a mantener una velocidad constante durante buena parte del recorrido. En el tramo final, el más exigente, llegué a contactar con Fer. Pero fue mi sentencia, el punto de inflexión. Él recuperó su ritmo alegre y yo perdí el mío. A pesar de ello, paré el cronómetro en unos interesantes 36'53", récord personal. Las dos referencias anteriores que tenía de esta temporada (con muchos más kilómetros en las piernas, todo hay que decirlo) quedaron pulverizadas con  un amplio margen (en febrero hice 44'54" y en mayo, 41'20").

Si puedo escaparme...mañana volveré a subir a la sierra!!!