RECUPERO LA VELLA LLIBRETA D'ENTRENAMENTS

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Els últims mesos he viscut una evolució meravellosa que m'ha permès tornar a córrer. Des del dia que em vaig veure amb cor de provar de trotar durant un minut, he anat augmentant la distància i el ritme de les sortides. Diumenge passat en vaig fer una que, ara mateix, vull qualificar com "de qualitat": 13 quilòmetres al parc de la Dehesa de Navalcarbón, a Las Rozas, per sota de 4'40"/km. Els últims mesos he viscut una evolució meravellosa que m'ha permès tornar a córrer. Des del dia que em vaig veure amb cor de provar de trotar durant un minut, he anat augmentant la distància i el ritme de les sortides. Diumenge passat en vaig fer una que, ara mateix, vull qualificar com "de qualitat": 13 quilòmetres a la Dehesa de Navalcarbón per sota de 4'40" el quilòmetre. Ahir, amb lleugeres molèsties, vaig fer 50 km en bicicleta i avui he anat a la Casa de Campo per fer una tiradeta de 10.000 metres amb en Jerónimo Alonso i alguns Kamparredores. Suada interessant, la que hem acabat fent.

Em torno a sentir corredor.
Però la sensació no podia ser completa fins que no recuperés la meva llibreta fetitxe, aquella que vaig fer servir des del meu primer entrenament per a la meva primera marató, l'any 96. Allà hi ha apuntats tots els quilòmetres que he corregut els últims 18 anys...fins que el desembre de 2013 vaig lesionar-me. Vaig anar apuntant els intents de recuperació queanava fent, fins que vaig intentar acceptar que no tornaria a córrer.

Ara que veig llum al final del túnel, recupero la llibreta i hi tornaré a apuntar els entrenaments.
Sembla un jeroglífic però només són dades, fredes. Sembla que no diguin res, però amb la perspectiva dels mesos i anys, prenen tot el sentit.
Aquesta és, possiblement, la millor pàgina de la llibreta, corresponent a la tardor de 2006. Em porta uns records que no tornaré a viure, en sóc conscient.

Però també sé que viuré altres experiències que m'ompliran. Fins i tot més que les anteriors, ja que ara, després del calvari pel que he passat, valoro cada quiòmetre que corro.

RECUPERO LA VIEJA LIBRETA DE ENTRENAMIENTOS

Los últimos meses he vivido una evolución maravillosa que me ha permitido volver a correr. Desde el día en el que me atreví a intentar trotar durante un minuto, he ido aumentando la distancia y el ritmo de las salidas. El domingo pasado hice un entrenamiento que, en las circunstancias actuales puedo calificar como "de calidad": 13 kilómetros en el parque de la Dehesa de Navalcarbón, en Las Rozas, por debajo de 4'40"/km. Ayer, arrastrando unas ligeras molestias, hice 50 kilómetros en bicicleta y hoy he ido a la Casa de Campo, donde he hecho una tiradita de 10.000 metros con Jerónimo Alonso y un par de Kamparredores. Sudada interesante, la que hemos acabado haciendo.

Me vuelvo a sentir corredor.
Pero la sensación no podía ser completa hasta que no recuperase mi libreta fetiche, esa en la que hay apuntados todos los entrenamientos desde 1996, cuando preparé mi primer maratón. Esa que decidí guardar en el baúl de los recuerdos cuando me creí darme por vencido por la desesperación de la lesión.

Ahora que veo luz al final del túnel, recupero esa libreta y volveré a apuntar los entrenamientos.
Parece un jeroglífico lleno de datos fríos. Aparentemente no dicen nada, pero con la perspectiva del tiempo toman todo el sentido.
Esta es, posiblemente, la mejor página de la libreta y corresponde al otoño de 2006. Me trae unos recuerdos que no volveré a vivir, soy consciente de ello.

Pero también sé que viviré otras experiencias deportivas que también me llenarán. Incluso, quizás, más que las anteriores. Después del calvario por el que he pasado, ahora valoro cada kilómetro que corro.