REPTES IMMEDIATS PER A CIRCUMSTÀNCIES ESPECIALS

(Traducción al castellano al final del artículo)

Proposar-se reptes i intentar complir-los ajuda a sentir-se viu. Amb el recent naixement del meu fill se'm fa complicat sortir a córrer de forma regular, així que he hagut de modificar l'abast d'aquests reptes. Ahir era un d'aquells dies en què podia fer alguna cosa divertida, llarga i exigent.  Disposava de dues hores per córrer, aprofitant una classe de lactància en què la Paz i el nen estarien ben ocupats.

Amb aquesta cara de son (me n'adono ara), fruit de les hores nocturnes mal descansades, vaig sortir de l'aparcament de l'ambulatori, al voltant de les onze del matí.

 I amb aquesta cara de cansat, suat fins al moll de l'os, vaig arribar, al voltant de l'una del migdia, després d'haver corregut 25 quilòmetres.

Sense parades, sense aigua, amb un sol espatarrant i amb moltes ganes d'apropar-me al límit de les meves forces. A finals de novembre de l'any 2013 vaig córrer l'Ultra Trail de Collserola, de 74 quilòmetres i la setmana següent vaig caure lesionat. Vaig trigar dos anys i mig a recuperar-me i des d'aleshores he fet diverses curses, triatlons i un parell de mitges maratons, però en tot aquest temps maig havia anat més enllà. 

Tinc en ment participar en el Challenge de Madrid de triatló, el pròxim 24 de setiembre i per fer-ho he d'anar augmentant el volum de feina. La bicicleta i la natació, ara mateix, m'ocupen massa temps, així que he de centrar la feina en córrer. 

25 quilòmetres, aquest era el meu petit repte. I el vaig aconseguir. Caldrà seguir imaginant nous reptes adaptats a les meves noves circumstàncies especials. En vull meeeeeeeeeeés!!!

RETOS INMEDIATOS PARA CIRCUNSTANCIAS ESPECIALES

Proponerse retos e intentar llevarlos a cabo ayuda a sentirse vivo. Con el reciente nacimiento de mi hijo se me hace complicado salir a correr de forma regular, así que he tenido que modificar el alcance de estos retos. Ayer era uno de esos días en los que tenía la oportunidad de hacer alguna cosa divertida, larga y exigente. Disponía de dos horas para correr, aprovechando una clase de lactancia en la que Paz y el niño estarían ocupados.

Con esta cara de sueño (me doy cuenta ahora), fruto de las horas nocturnas mal descansadas, salí del aparcamiento del ambulatorio, sobre las once de la mañana.

 Y con esta cara de cansancio, sudado de arriba a abajo, llegué, a la una del mediodía, después de haber corrido 25 kilómetros.

Sin paradas, sin agua, con un sol veraniego y con muchas ganas de acercarme al límite de mis fuerzas. A finales de noviembre de 2013 corrí el Ultra Trail de Collserola, de 74 kilómetros y la semana siguiente caí lesionado. Tardé dos años y medio en recuperarme y desde entonces he participado en diferentes carreras, triatlones y medios maratones. Pero nunca fui más allá.

Tengo en mente participar en el Challenge de Madrid de triatló, el próximo 24 de septiembre y para hacerlo debería ir aumentando el volumen de carga. La bicicleta y la natación, ahora mismo, me ocupan demasiado tiempo, así que me estoy centrando en correr.

25 kilómetros, ese era mi pequeño reto. Y lo conseguí. Habrá que seguir imaginando otros retos, adaptados a mis nuevas circunstancias especiales. Quiero maaaaaaaaás!!!