Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alessandra Aguilar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alessandra Aguilar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de desembre del 2012

ÉS AIXÍ COM ES LLUITA CONTRA EL DOPATGE?

Feia dies que volia escriure sobre el tema però m'ho volia prendre amb una mica de calma. L'estada a Barcelona ha estat massa intensa, tant a nivell atlètic com a nivell familiar com per aturar-me a escriure sobre el dopatge. Aquells que em coneixeu sabreu que és un tema que em posa dels nervis. Puc semblar excessivament radical, però no puc amb certes coses.
El passat 21 de desembre, l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) va sancionar amb tres mesos d'inhabilitació per realitzar proves antidopatge al laboratori de Madrid, centre que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge (AEA), per una contaminació d'una mostra d'orina. Fins aquí, el tema és greu, però podríem estar parlant, simplement, d'un error humà que tothom pot tenir.
El que resulta del tot inacceptable és el que la directora de l'AEA, Ana Muñoz, reconeixia fa uns dies al periodista d'El País, Carlos Arribas. El cas em sembla prou rellevant com per reproduir alguns fragments de l'article en qüestió:

“He visto que con vistas a los Juegos de Londres algunas federaciones llevaban a cabo los controles obligatorios con cita previa, lo que falsea totalmente su filosofía”, dice Muñoz Merino. “Y he visto que algunas federaciones, incluso, encargaban controles antidopaje a médicos cercanos a deportistas que han dado positivo, como Luis García del Moral, del caso Armstrong, Javier Solanas, amigo de José Luis Blanco, o Javier Núñez, el médico de Alessandra Aguilar. Esto no puede seguir así. Son suficientes sospechas para pensar que cientos de controles en España están mal hechos”. La inmensa mayoría de positivos detectados a deportistas españoles provienen de controles organizados en competición o fuera de ella por la Agencia Mundial Antidopaje o por las respectivas federaciones internacionales, no por las nacionales.

No vull entrar en l'etern debat de la barra lliure per a tothom o la sanció a la mínima falta. Em quedo amb el ridícul espantós d'aquesta situació. Ana Muñoz diu que tot això canviarà. Però també ho deia l'expresident de l'AEA, Francisco Javier Martín del Burgo, i no va fer res de res. Tot plegat costa molts diners i anar fent controls per fer el paperina no és necessari. Malgrat tot, encara sentirem algú que digui allò de "a Espanya no hi ha problemes amb el dopatge". I jo em pregunto: és així com es lluita contra el dopatge?


¿ES ASÍ COMO SE LUCHA CONTRA EL DOPAJE?

Hace días que quería escribir sobre el tema pero me lo quería tomar con calma. Los días en Barcelona han sido demasiado intensos, tanto a nivel atlético como a nivel familiar, como para ponerme a escribir sobre dopaje. Aquellos que em conocéis, sabéis que es un tema que me enerva. Puedo parecer excesivamente radical pero hay ciertas cosas que no soporto.
El pasado 21 de diciembre,la Agencia Mundial Antidopaje (AMA) sancionó con tres meses de inhabilitación para realizar pruebas al laboratorio de Madrid, un centro que depende de la Agencia Estatal Antidopaje (AEA), por la contaminación de una muestra de orina. Hasta aquí, el tema es grave, aunque quizás podría haberse tratado de un error humano, que cualquiera peuede cometer.
Lo que resulta inaceptable es lo que la directora de la AEA, Ana Muñoz, reconocía hace unos días al periodista de El País, Carlos Arribas. El caso me parece suficientemente relevante como para reproducir alguns fragments del artículo en qüestió:

“He visto que con vistas a los Juegos de Londres algunas federaciones llevaban a cabo los controles obligatorios con cita previa, lo que falsea totalmente su filosofía”, dice Muñoz Merino. “Y he visto que algunas federaciones, incluso, encargaban controles antidopaje a médicos cercanos a deportistas que han dado positivo, como Luis García del Moral, del caso Armstrong, Javier Solanas, amigo de José Luis Blanco, o Javier Núñez, el médico de Alessandra Aguilar. Esto no puede seguir así. Son suficientes sospechas para pensar que cientos de controles en España están mal hechos”. La inmensa mayoría de positivos detectados a deportistas españoles provienen de controles organizados en competición o fuera de ella por la Agencia Mundial Antidopaje o por las respectivas federaciones internacionales, no por las nacionales.

No es mi intención reabrir el eterno debate sobre la barra libre para todos o la sanción a la mínima falta. Me quedo con el ridículo espantoso de esta situación. Ana Muñoz asegura que todo esto cambiará el año que viene. Pero lo mismo decía ex-presidente de la AEA, Francisco Javier Martín del Burgo, y no hizo nada de nada. La lucha contra el dopaje cuesta mucho dinero e ir haciendo controles para hacer el canelo...tampoco es necesario. A pesar de todo, siempre habrá alguien que diga aquello de que "en España no hay problemas con el dopaje". Y yo me pregunto: es así como se lucha contra el dopaje?

dilluns, 27 de febrer del 2012

EREN ALLS, VAN SER CEBES...ARA TORNEN A SER ALLS

Està tot escrit, en algun lloc, segurament. Però malauradament jo no sé on. Aquests últims dies he estat absent al bloc i això acostuma a ser un mal senyal. He recaigut dels problemes lumbars i he hagut d'estar uns dies parat. Les molèsties, que s'havien reduït, van tornar a aparèixer de forma molt molesta. Ara sembla que han minvat una altra vegada però, és clar, ja no et refies de res.

Segueixo fent-me massatges, segueixo posant-me escalfor a l'esquena (per cert, el saquet de pinyols de cirera se'm va cremar i l'he hagut de llençar. No en vaig fer un mal ús, devia ser dolent, comprat a la casa Natura) amb una manta tèrmica de les de sempre. Ahir i avui he tornat a córrer una estona i ho he fet sense dolor...però amb una sobrecàrrega una mica desesperant.

I mentre no corria, llegia. Dos dels millors articles amb què m'he trobat els últims dies són aquests:
España, de nuevo ante el TAS i El "ingenuo" positivo de Alessandra Aguilar. Tots dos han estat escrits pel periodista d'El País, Carlos Arribas, gran expert en matèria de dopatge, els links però, corresponen a un bloc molt interressant que segueixo, http://ochocalles.blogspot.com/ i que recomano a tothom. El cas de l'Alessandra Aguilar em recorda al del portuguès del Mundial de Duatló, que va reconèixer haver pres el producte dopant...per desconeixement, per error. Ni m'ho empasso ni em val l'excusa. Tot i que es tracta d'una substància que no ajuda a millorar el rendiment, l'heptaminol és un estimulant prohibit per l'Agència Mundial Antidopatge.

Ara bé, li cauran entre tres i sis mesos i acabarà anant a Londres'12, com si res hagués passat. I potser també hi anirà en Paquillo...i tants d'altres. Veritablement, a Espanya hi ha un greu problema amb el dopatge. Algú està interessat a afrontar-lo de debò?