ELS MEUS NÚMEROS EN NATACIÓ

(Traducción al castellano al final del artículo)

Que la natació no és el meu fort no és una novetat. De fet he deixat algunes proves que ho corroboren, en aquest mateix blog. Les que presentaré a continuació ja són irrefutables per treure conclusions, no gaire encoratjadores, de cara al Challenge de Madrid. El dia 24 de setembre, en poc més de dues setmanes, he de nedar 3.800 metres al pantà de Riosequillo, a Buitrago de Lozoya.

Des que em vaig donar d'alta a Strava, el 19 de juny de l'any passat, he anat a nedar 47 vegades. No només són poques sessions sinó que la distància nedada tampoc és suficient.
Només en 18 dels 47 entrenaments he superat els 2.000 metres.
Només en 5 dels 47 entrenaments he superat els 3.000 metres.
Només en 2 dels 47 entrenaments he cobert la distància que hauré de nedar el pròxim 24 de setembre.

Això sí, en aquesta recta final abans del Challenge, penso millorar aquests números.

Millorar el meu estil de crawl ja seria bastant més complicat.

* Vull aclarir que en tot aquest temps d'entrenaments no he corregut 42 quilòmetres ni pedalat 180. No és necessari. Per córrer una marató mai vaig entrenar sobre la distància de la matató.

MIS NÚMEROS EN NATACIÓN

Que la natación no e smi fuerte no es una novedad. De hecho ya he dejado algunas pruebas que lo corroboran, en este mismo blog. Las que presentaré a continuación ya son irrefutables para sacar conclusiones, no muy alentadoras, de cara al Challenge de Madrid. El día 24 de septiembre, en poco más de dos semanas, tendré que nadar 3.800 metros en el pantano de Riosequillo, en Buitrago de Lozoya.

Desde que me di de alta en Strava, el 19 de junio del año pasado, he ido a nadar 47 veces. No sólo son pocas sesiones sino que la distancia nadada tampoco es suficiente.
Sólo en 18 de  los 47 entrenamientos he superado los 2.000 metros.
Sólo en 5 de los 47 entrenamientos he superado los 3.000 metros.
Sólo en 2 de los 47 entrenamientos he cubierto la distancia que tendré que nadar el próximo 24 de septiembre.

Eso sí, en esta recta final antes del Challenge, pienso mejorar estos números.

Mejorar mi estilo de crawl ya sería bastante más complicado.

* Quiero aclarar que en todo este tiempo no he corrido 42 kilómetros ni pedaleado 180. No es necesario. Para correr un maratón nunca entrené sobre la distancia del maratón.

ECOTRIMAD EM DESPERTA EL CUQUET DE LA TRIATLÓ

Abans de res he de reconèixer que sempre he tingut una certa animadversió cap al món que envolta les triatlons. No sé ben bé per què. Probablement era per la façana cridanera que hi va lligada. I dic "era", en passat, perquè ja no penso el mateix. N'he tingut prou de seguir una triatló des del començament i fins al final, sobre el terreny, per adonar-me de l'esforç i patiment que han d'afrontar els seus participants.

Tensió abans de la sortida...

...que cadascú afronta a la seva manera

Ahir vaig anar a la preciosa localitat de Buitrago de Lozoya, a la Sierra Norte de Madrid, per tornar a gaudir de l'Ecotrimad, una trialó de mitja distància (1900 metres de natació, 75 quilòmetres en bicicleta i 21 quilòmetres de córrer) que l'any passat ja vaig veure guanyar al "Rei de Niça", Marcel Zamora. Tornava a l'Ecotrimad esperant veure una nova victòria catalana, que es va donar...tot i que no va ser per al meu cavall guanyador, Zamora, que no va poder arribar a lluir les seves armes al running, a causa d'un problema mecànic a la bicicleta.

1.900 metres en un pantà amb aigua a 14ºC

En el tram d'aigua al pantà de Riosequillo es van destacar dos catalans (Carlos López, de Guardiola de Berguedà, i Miquel Blanchart, de Sabadell), per davant d'un grup de tres triatletes en què hi havia en Marcel Zamora. Descalç i traient-se el neoprè, el ritme que duia corrent cap a la bici era impressionant. No hi havia un moment de descans. Això ja em va impactar. Em va fer pensar en les poques vegades que he nedat durant una estoneta llarga i a un cert ritme. Quan he sortit de l'aigua m'he sentit desconcertat i amb la necessitat de beure'm una galleda sencera d'aigua. Difícilment seria capaç de posar-me a córrer cap a boxes per muntar-me a la bici i posar-me a pedalar durant 90 quilòmetres. Però és el que fan aquesta gent.

El box d'en Marcel Zamora amb tot a lloc

Al damunt de la bicicleta, López i Blanchart van mantenir una bonica lluita, una persecució semblant a una contra rellotge. El bomber del Berguedà havia començat molt fort però a poc a poc el vallèsà, campió d'Europa, li va anar retallant diferències, fins que el va superar i deixar enrere.

Carlos López, líder

Miquel Blanchart, segon

Persecució de Blanchart...

...i avançament

A un minut i mig de tots dos hi havia en Marcel, tranquil, coneixedor que en el tram a peu podria recuperar el desaventatge. I l'hauria pogut recuperar, o no, això ja no ho sabrem mai, perquè se li va trencar el canvi. En un circuit trencacames com és el de l'Ecotrimad, anar amb el plat gran durant deu quilòmetres és un regal excessivament generós per qualsevol. Això i una sanció de cinc minuts van acabar amb les seves aspiracions de revalidar triomf a Buitrago de Lozoya.

Zamora perseguidor del duet líder

Lluitant per reduir diferències

Poc abans de patir el trencament del canvi

Al davant, mentrestant, Blanchart volava cap a la victòria al mateix ritme que López s'anava enfonsant. El primer es va imposar amb un ampli marge de sis minuts de diferència. L'entrada al castell medieval de Buitrago és de les que no s'obliden fàcilment.

Blanchart evitant el pas per les llambordes

Merescut triomf final

El segon va ser superat pel navarrès Raúl Amatriain, però va poder conservar una plaça al podi. Al final van ser quatre hores d'esforç constant per als triatlètes d'elit...i unes quantes més per als mortals. Tot plegat sota un sol de justícia.

Miquel Blanchart, vencedor de l'Ecotrimad'12

Mai no havia viscut cap triatló tant de prop. No en serà l'última, segur.

El que, sorprenentment, se'm comença a despertar és el cuquet de la triatló. Tinc moltes coses al cap i ara una més. Serà en la distància olímpica i serà sense una preparació específica. Disputar una triatló ha passat a formar part del meu llistat d'objectius.

Les fotografies que il·lustren aquesta entrada són una gentilesa de la Paz Rodríguez, que en els pròxims dies inclourà més imatges de la prova en el seu bloc http://sirispaz.blogspot.com.es/.