Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natación. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natación. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de setembre del 2017

ELS MEUS NÚMEROS EN NATACIÓ

(Traducción al castellano al final del artículo)

Que la natació no és el meu fort no és una novetat. De fet he deixat algunes proves que ho corroboren, en aquest mateix blog. Les que presentaré a continuació ja són irrefutables per treure conclusions, no gaire encoratjadores, de cara al Challenge de Madrid. El dia 24 de setembre, en poc més de dues setmanes, he de nedar 3.800 metres al pantà de Riosequillo, a Buitrago de Lozoya.

Des que em vaig donar d'alta a Strava, el 19 de juny de l'any passat, he anat a nedar 47 vegades. No només són poques sessions sinó que la distància nedada tampoc és suficient.
Només en 18 dels 47 entrenaments he superat els 2.000 metres.
Només en 5 dels 47 entrenaments he superat els 3.000 metres.
Només en 2 dels 47 entrenaments he cobert la distància que hauré de nedar el pròxim 24 de setembre.

Això sí, en aquesta recta final abans del Challenge, penso millorar aquests números.
Millorar el meu estil de crawl ja seria bastant més complicat.

* Vull aclarir que en tot aquest temps d'entrenaments no he corregut 42 quilòmetres ni pedalat 180. No és necessari. Per córrer una marató mai vaig entrenar sobre la distància de la matató.



MIS NÚMEROS EN NATACIÓN

Que la natación no e smi fuerte no es una novedad. De hecho ya he dejado algunas pruebas que lo corroboran, en este mismo blog. Las que presentaré a continuación ya son irrefutables para sacar conclusiones, no muy alentadoras, de cara al Challenge de Madrid. El día 24 de septiembre, en poco más de dos semanas, tendré que nadar 3.800 metros en el pantano de Riosequillo, en Buitrago de Lozoya.

Desde que me di de alta en Strava, el 19 de junio del año pasado, he ido a nadar 47 veces. No sólo son pocas sesiones sino que la distancia nadada tampoco es suficiente.
Sólo en 18 de  los 47 entrenamientos he superado los 2.000 metros.
Sólo en 5 de los 47 entrenamientos he superado los 3.000 metros.
Sólo en 2 de los 47 entrenamientos he cubierto la distancia que tendré que nadar el próximo 24 de septiembre.

Eso sí, en esta recta final antes del Challenge, pienso mejorar estos números.
Mejorar mi estilo de crawl ya sería bastante más complicado.

* Quiero aclarar que en todo este tiempo no he corrido 42 kilómetros ni pedaleado 180. No es necesario. Para correr un maratón nunca entrené sobre la distancia del maratón.

diumenge, 22 de gener del 2017

SETMANA INTENSA AMB ÒPTICA TRIATLÈTICA

(Traducción al castellano al final del artículo)

He corregut cinc dies, en els que he fet 70 quilòmetres, sense sèries, però amb una visita al nou circuit on faig els tests. Hi vaig anar dimecres, al parc del Conde Orgaz. Allà hi tinc marcat un segment, "Perímetro Orgaz", de poc més de 3.200 metres. Es tracta d'un circuit molt exigent, que baixa de forma constant en la primera part i puja, amb diferents canvis de desnivell, en la segona.
Allà és on m'exigeixo, allà és on em diverteixo. No hi tinc referències d'abans de la lesió, així que les marques que vaig fent són "absolutes". En la visita d'aquesta setmana vaig establir un nou millor temps, 13'03", onze segons millor que els 13'14"que tenia.

També he nedat. La setmana passada vaig finalizar les classes amb en Juan Diego Gil, un coach de luxe (medallista paral·límpic a Barcelona'92) que m'ha fet veure les meves mancances a l'aigua (nombroses) i m'ha intentat corregir alguns mals costums. El cas és que aquesta setmana ja he començat a nedar pel meu compte. Un dia, poca estona, 1.150 metres.
Amb en Juan Diego Gil
 I avui he sortit en bici. Per primera vegada aquest 2017, he superat els 100 quilòmetres. Ha estat en una ruta molt maca per la zona baixa próxima a la Sierra: Madrid-Tres Cantos-Colmenar Viejo-San Agustín de Guadalix-Guadalix de la Sierra-Colmenar Viejo-Tres Cantos-Madrid, una volta amb dues dificultats de muntanya, la Atalaya i el Cerro de San Pedro. En totes dues he millorat els registres de la meva única visita anterior.
M'agrada millorar.
I quan vas en un grup de nivell com el d'avui (Mati, Jabi, Fabio, Charly, Alberto, David i Mingui) és més senzill aconseguir-ho.
A l'Atalaya
 Una de les coses que té la bici és que t'apropa a paisatges interessants. En aquest que he capturat en una de les parades, al Cerro de San Pedro, el contrallum ho oculta gairebé tot.


SEMANA INTENSA CON ÓPTICA TRIATLÉTICA

He corrido cinco días, en los que he hecho 70 kilómetros, sin series, pero con una visita al nuevo circuito en el que hago los tests. Fui el miércoles, al parque del Conde Orgaz. Ahí tengo marcado un segmento, "Perímetro Orgaz", de poco más de 3.200 metros. Se trata de un circuito muy exigente, que baja de forma constante en la primera parte y sube, con diferentes cambios de desnivel, en la segunda.
Ahí es donde me exijo, ahí es donde me divierto. No tengo referencias de antes de la lesión, así que las marcas que voy haciendo son "absolutas". En la visita de esta semana establecí nu nuevo mejor tiempo, 13'03", once segundos mejor que los 13'14"que tenía.

También he nadado. La semana pasada finalicé las clases con Juan Diego Gil, un coach de lujo (medallista paralímpico en Barcelona'92) que me ha hecho ver mis problemas en el agua, así como también me ha intentado corregir algunas malas costumbres. El caso es que esta semana ya he empezado a nadar por mi cuenta. Un día, poco rato, 1.150 metros.
Con Juan Diego Gil
 Y hoy he salido en bici. Por primera vez este 2017, he superado los 100 kilómetros. Ha sido en una bonita ruta por la zona baja próxima a la Sierra: Madrid-Tres Cantos-Colmenar Viejo-San Agustín de Guadalix-Guadalix de la Sierra-Colmenar Viejo-Tres Cantos-Madrid, una vuelta con dos dificultades de montaña, la Atalaya y el Cerro de San Pedro. En ambas he mejorado los registros de mi única visita anterior.
Me gusta mejorar.
Y cuando vas en un grupo de nivel como el de hoy (Mati, Jabi, Fabio, Charly, Alberto, David y Mingui) es más sencillo conseguirlo.
En la Atalaya
Una de las cosas que tiene la bici es que te acerca a paisajes interesantes. En este que he capturado en una de las paradas, en el Cerro de San Pedro, el contraluz lo oculta casi todo.