RECUPERO SENSACIONS DE CORREDOR A LA MITJA MARATÓ DE MADRID

Fa alguns dies que he incorporat el logo d'Asics al bloc i aquest matí he corregut la primera cursa organitzada per la gent d'Anima Sana In Corpore Sano, la Mitja Marató de Madrid (MMM). Com relatava en un article anterior, serà casualitat però a Madrid les tres vegades que hi he corregut ho he fet en un estat de forma baix, per culpa de lesions recents. La que m'acompanya actualment, una lumbàlgia, encara no l'he deixat enrere del tot. Però avui he pogut comprovar que la tinc més o menys controlada i "en vies d'extinció".

Al voltant de 18.000 corredors han pres part a les dues curses que formaven part de la MMM: la mitja (16.000 atletes) i una prova més curta, de 5K, pensada per a debutants (2.000 atletes). De sortida he anat a un ritme ambiciós (3'50"), tant per l'esforç lumbar que suposa com pel fet que en l'últim mes i mig només havia corregut dos quilòmetres per sota de 4'/km (un va ser dijous, a 3'55 i l'altre ahir, a 3'54"). He tingut sort de poder sortir molt endavant, cosa que m'ha facilitat agafar un ritme fixe ben aviat, sense necessitat d'haver de patir per possibles empentes i ensopegades.

Sempre fotogènic

El circuit de la Mitja de Madrid m'encanta, però l'has de conèixer bé si no vols arribar al final amb la llengua fora. Se surt del Retiro, es puja per Príncipe de Vergara una estona i es va a buscar, en descens, Alonso Martínez, punt des del qual comença un lleuger però constant ascens, a través de Bravo Murillo, fins a Plaza Castilla. Des d'allà, el circuit pren una tendència descendent fins que arribes al Retiro una altra vegada. Allà, molts corredors, calculen malament les seves forces i s'entreguen al que consideren "part final" de la cursa...quan encara falten 5 quilòmetres i mig ben bons, amb dues pujades que trenquen esquemes (Alfonso XII i Alcalá). Els que arriben sencers a aquests carrers, gaudeixen del final dins del parc molt més que la resta.

Jo m'inclouria entre la resta, és a dir, tot i que conec bé el circuit, el ritme de cursa ha estat molt superior al que el meu cos estava preparat. I tard o d'hora ho havia de pagar per alguna banda. La pèrdua tampoc a estat greu (35") i quan he creuat la línia d'arribada, en 1h21'45", a un ritme de 3'52" de mitjana, no he pogut evitar un enorme somriure de satisfacció. És una anècdota però he millorat la meva marca a la MMM en més de dos minuts...

Estrenant samarreta

El més important, l'esquena, no m'ha fet mal. A partir del km.15 he notat que se m'anava carregant, per la tensió a què se sotmet el cos, però no ha passat d'aquí. Aquesta tarda toca descans, manta tèrmica i...A SEGUIR CORRENT!!!

MITJA MARATÓ DE MADRID, LA MEVA EINA PER DEIXAR LESIONS ENRERE

Sempre ben enganxada a la Marató de Barcelona, a nivell de calendari, en aquests anys que fa que visc a Madrid he tingut ocasió de participar dues vegades en la Mitja Marató de Madrid. Aquest pròxim diumenge en serà la tercera. De les anteriors, el record que en guardo és molt bo. El circuit, tot i que es fa dur, és preciós. Amb sortida i arribada al Retiro (ara han suavitzat una mica l'arribada, evitant la pujada per "la cuesta del ángel caído") m'encanta el pas pel preciós carrer Almagro i per Alonso Martínez. A la part final de la prova cal anar amb compte, ja que et plantes al Retiro al km. 17 i has de controlar l'adrenalina de l'últim esforç, que (en cas contrari) s'acaba fent etern. Afortunadament, li tinc la mida presa.
A Madrid vaig debutar-hi l'any 2005, ho vaig fer sense dorsal. Hi havia un company que treballava a EFE (i que posteriorment seria cap de premsa de l'Atlètic de Madrid), Quique Ramón, que debutava en una mitja. Jo duia temps arrossegant una tendinitis rotuliana i no estava gens en forma. Quan en Quique em va proposar acompanyar-lo no ho vaig dubtar ni un moment. El vaig fer anar a un ritme còmode durant 17 quilòmetres i els últims quatre vam intentar que no quedés res guardat en la reserva, progressant de forma controlada. Vam fer 1h45'.

En la segona també sortia d'una altra lesió, la maleïda lesió als isquios que em va deixar un any fora de competició. Va ser a l'abril del 2009. Recordo que, sense haver fet cap tirada mitjanament llarga, tres setmanes abans havia corregut la Mitja de Fuenlabrada (crònica aquí), amb un resultat desastrós: 1h26', ofegadíssim...i amb dolor als isquios. Tot i així, quan va arribar l'hora de decidir-me, vaig provar de córrer la Mitja de Madrid. Com dic en la crònica d'aquell dia, les sensacions podrien haver estat millors: 1h23'46. Recordo que si bé el temps em motivava, per la millora, també feia que alguns testimonis presencials, com en Manel Alcalà, que estava de visita, no poguessin evitar fer-ne broma.
Aquest pròxim diumenge repetiré a Madrid per tercera vegada, i ho tornaré a fer sense un objectiu marcat. Simplement vull gaudir dels 21 quilòmetres a un ritme suau, però progressiu. Dels 6'/km inicials fins a uns modestos 4'/30 que m'agradaria aconseguir a la part final del recorregut. Però tot plegat, sense forçar. Diumenge passat, a ritme molt lent, però vaig córrer 17 kms. a la Marató de Barcelona. I ho vaig fer sense dolor. Tot i que les molèsties no han desaparegut de forma definitiva, les lumbars continuen evolucionant favorablement. Aquests últims dies he estat corrent entre deu i dotze quilòmetres, sempre acompanyats d'entre mitja hora i una hora d'el·líptica. M'agrada poder dir que LES CAMES M'HAN FET MAL!!! És el millor senyal per creure's que s'està deixant enrere una lesió...desitjades agulletes (sic).