Una setmana de dol pel trist resultat aconseguit a Donosti. I prou. Però una setmana sencera sense córrer que em va anar de meravella per descansar, per trencar amb aquella rutina de llevar-me d'hora i fer tirades llargues, per menjar molt (i bé!!!)...i ara ja torno a tenir el cap al seu lloc. He passat de l'el.líptica al carrer i aquests tres primers dies de la setmana m'he estrenat amb 10, 10 i 7 quilòmetres. Sempre suaus, però que em serveixen per anar recuperant el contacte perdut.
Les primeres sensacions no són dolentes, tot i que segueixo arrossegant els problemes lumbars i d'isquios que em van impedir preparar en condicions la Marató de Sant Sebastià. Entenc que són unes molèsties que hauré de compaginar durant una llaaaaaaarga temporada, així que no em plantejo grans objectius.
Estic en el punt de sortida. Començo els entrenaments específics per a la pròxima Marató de Barcelona. El primer que miro, quan entro al web oficial, és el compte enrere per al dia D. I ara mateix falten 3 mesos, 11 dies i gairebé 18 hores, temps suficient per posar-me en forma.
La primera part dels deures que he de fer consisteix a perdre una mica de pes: a Donosti vaig competir carregant una mica més de 67 quilos...i crec que (sense ser un escàndol, òbviament) és un aspecte a tenir en compte. He començat a provar la pasta i l'arròs integral i intento servir-me en plats més menuts. Però sóc conscient que la teoria és clara..mentre que la meva força de voluntat per posar-la en pràctica, és bastant limitada. Intentaré esforçar-m'hi. "Som el que mengem", no?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dieta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dieta. Mostrar tots els missatges
dimecres, 5 de desembre del 2012
RUMB A LA MARATÓ DE BARCELONA, KM. 0
Etiquetes de comentaris:
dieta,
Marató de Barcelona,
Marató Donosti,
Som el que mengem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
