A UNA SETMANA VISTA

Diumenge que vé a aquesta hora ja hauré corregut la marató de Madrid. Fins ara han estat dos bons aperitius, les mitges de Fuenlabrada i Madrid, però el meu retorn de debò és aquest diumenge. Aquesta setmana he fet 119 kms, tot un pico, i la distància més llarga ha estat de 28 kms, ahir dissabte. Vaig curt de quilòmetres, en sóc conscient, i també vaig curt de forma. Però tiraré endavant. Me la jugo. En tinc moltes ganes.
Aquests últims dies havia estat reconeixent el terreny, dia rere dia, fins que dissabte vaig acabar el 42 kms. Serà una cursa dura i se'm farà llarguíssima. Ara, com a mínim, ja la puc visualitzar, he passat per tots els carrers, ja l'he feta sencera, sé quins seran els punts crítics i quins seran punts de possible recuperació. Però aquí ningú et regala res, així que m'ho hauré de treballar. Castellana, Alberto Aguilera, Ferraz, el tram Segovia-Ronda Imperial i, finalment Alfonso XII-Alcalá, són zones complicades, on segur que patiré. Sé de quin mal he de morir, així que intentaré aguantar tot el possible. La idea, ara per ara, és sortir amb el pilot de les 3 hores, tot i que després del ritme que vaig dur en el test de 28 crec que no podré aguantar fins al final. Tot i això tinc confiança i, per acabar-m'ho de creure, he decidit treure del calaix dels records la vella samarreta de Catalunya i lluir-la en la gran cita.

LA CAPACITAT DE PATIMENT

Tenia pensat escriure sobre la capacitat de patiment que tenia en l’anterior época com a corredor i que ara, suposadament, hauria perdut. Avui he anat a fer un entrenament dur a la casa de Campo, augmentant a quatre les voltes al circuit i he tingut unes sensacions estranyes. Al llarg de la tercera volta, en el quilòmetre de pujada, tenia ganes de plegar, d’acabar aquella volta, aturar-me i fer la resta de quilòmetres a un ritme de rodada suau. Aquesta temptació m’ha fet pensar que no sóc el mateix que abans en massa aspectes i no només en l’estat de forma. Però he acabat la volta i he iniciat la quarta, la que volia fer, la que necessitava fer si volia mantener una evolució ascendent…i no me’n volia anar d’allà amb una decepció. Tornava cap a casa amb una aparença de derrota per la poca capacitat de patiment que tinc actualmente, però aleshores m’he parat a pensar. Volia fer quatre voltes i les he fet totes quatre. Les volia fer a un ritme ascendent i l’he mantingut en totes quatre. He patit més que en cap altre entrenament i, a diferencia de les dues mitges maratons que he corregut, he lluitat al màxim i no m’he donat per vençut. Tornava cap a casa pensant que no havien anat bé les coses i la reflexió posterior m’ha convençut del contrari. Això és un altre pas endavant i n’estic molt orgullós.
Els últims dies he sumat un bon grapat de quilòmetres i tanco la setmana amb 96, que no està gens malament. La tiradeta d’avui, 20 kms, ha tingut aquests parcials: 16’53” – 16’38” – 16’25” – 15’53”, per a un total de 65’50”, a una mitjana de 4’06”.8, i una última volta de rècord de la nova etapa, la de 15’53” amb uns parcials de 3’59”- 4’01”- 4’01” i 3’51”, que deixen la mitjana en 3’58”. Tenint en compte que l’altre dia vaig fer 3’58” de mitjana en la Mitja de Madrid, aparentment no hauria de tenir cap mèrit fer una volta de només 4 kms al mateix ritme. Però, feu-me cas, en té: el circuit és bastant exigent. Pels propers dies tinc pensat mantener la dosi elevada de quilòmetres, tot i que demà dilluns faré una sessió suau de recuperació, per assimilar la càrrega i poder tornar a la batalla.

LA GRIP MAI ARRIBA EN BON MOMENT

Tenia les defenses baixes i després de la cursa no vaig descansar prou. Bé, ni prou ni gens ni mica. Vam anar a dinar a la Latina i no vam parar fins les deu de la nit. Ja ho sabia, jo, que havia de parar. Dilluns no em vaig aixecar gaire fi, però pensava que tot era producte del cansament del dia anterior. Estava equivocat, l'havia enganxat. Aquesta setmana tenia pensat començar a sumar quilòmetres de cara a la marató, però ho hauré de fer progressivament (dilluns res; dimarts, 8; avui dimecres, 14...). Tinc mal de cap, el coll fotut i em sento un xic dèbil. Però estic convençut que acabaré la setmana molt millor.

MILLOR, PERÒ TAMBÉ MILLORABLE

Menys del que esperava però tampoc me'n puc lamentar. Tenia confiança de poder aguantar un ritme d'entre 3'50" i 3'55" però no vaig ser capaç. La sortida va ser molt bona, un pèl més ràpid del previst (3'45-3'48-3'48), però la pujada va anar posant les coses al seu lloc i ben aviat vaig començar a fer quilòmetres raspant els 4'. El "flato" em va atacar als 11 kms i vaig haver d'afluixar considerablement. No és una qüestió que em preocupi en excés però comença a tenir-me mosca. La propera cursa intentaré (sempre ho dic, mai ho faig) anar més lent de sortida. Potser així evitaré els temuts dolors abdominals. Cap al km.14 tornava a córrer bé, però tampoc anava sobradet. La pujada final d'entrada al Retiro (que començava al carrer Alfonso XII) se'm va fer llarguíssima i al final no vaig apretar per esgarrapar-li segons al cronòmetre. 343è classificat amb un temps oficial d' 1-23'51" i un temps real d' 1-23'46". Conclusions positives: segueixo progressant i ja corro per sota de 4'/km sense grans patiments. El proper repte podria ser la marató de Madrid, la popular Mapoma, el 26 d'abril. Abans, però, m'he de recuperar (muscularment vaig acabar tocat) i començar a augmentar quilometratge. En les tres setmanetes que han passat des de Fuenlabrada he millorat 2'38". La línia està marcada, m'hauria agradat baixar de l'1h-22 però hauré d'esperar a una altra ocasió.

EL DIA ABANS

Falten 13 hores per a la sortida de la mitja marató de Madrid i en tinc moltíssimes ganes. Em torno a sentir corredor, més enllà del temps que pugui aconseguir demà a la prova que comença i acaba al Retiro. Aquestes dues últimes setmanes he corregut com feia temps que no podía fer-ho. La millor sensació de totes, però, ha estat l’absència de dolor als isquios. A començaments de setmana, després d’uns dies un xic estressants a causa de la presència de la selecció espanyola a Madrid, me’n vaig anar a esquiar a Cerler. No hi havia ningú a les pistes i, per postres, un dels dies vaig rematar-lo amb un entrenament de 15 kms a Benasc. Un cop a casa, he seguit fent el reconeixement del circuit que vaig iniciar abans d’anar-me’n. Em faltava per veure com era l’entrada al parc i els últims quilòmetres i així ho he fet tant ahir divendres, com avui dissabte. Ahir, a més, vaig visitar la fira del corredor, amb en Manel Alcalà, que ha vingut a passar el cap de setmana a Madrid. Semblava que es tractés d’una autèntica marató (i no només d’una mitja) tant pels stands que hi havia com per l’expectació que aquests generaven entre la gent. I és clar, això no fa més que motivar-me de cara a demà. Del temps que vull fer ja en vaig parlar dies enrere i no m’hi vull capficar. L’únic que espero és no precipitar-me i no sortir excessivament ràpid. Només si sóc moderat en l’esforç dels primers quilòmetres podré arribar plenament satisfet al final.

HE AGAFAT EMBRANZIDA

Aquesta setmana he sumat 81 quilòmetres (en cinc dies) i em sento molt bé. La cama s'està portant bé i avui he fet la tirada més llarga en entrenaments des que vaig tornar a córrer: 19 kms. És cert que en cursa ja els havia fet, fa dues setmanes a la mitja fuenlabreña, però fer-ho rodant té un mèrit afegit. No hi ha preparació específica, no hi ha esmorzar previ, no hi ha avituallaments...Avui he fet bona part del circuit de la mitja de Madrid de la setmana vinent. Em conec els carrers de memòria però volia tastar en el terreny com puc anar-me trobant, hi ha zones per on feia temps que no hi corria i m'han quedat clars els punts on podria trobar-me una sorpreseta. Per aquells que hi aneu, us diré que pujant el carrer Sant Engracia s'ha de dosificar una mica, per no arribar fos a la plaça Castilla (els últims metres de Bravo Murillo tenen una mica més de pendent) i després ja comença el descens. Intento no calcular gaire què puc fer diumenge, però és inevitable, com a mínim en mi, fer números al voltant de la marca. La idea, com ja vaig escriuer un dia, és baixar de l'hora i 24 minuts (amb un segon ja em val). Abans de la mitja aniré un parell de dies a esquiar. Sempre i quan no em trenqui res m'anirà molt bé per oxigenar-me una mica.

MOTIVACIÓ EN AUGMENT, SABLES A LA VISTA

Sóc a Barcelona, vaig arribar-hi divendres i avui he corregut a les Aigües, amb en Marc i en Josep Maria, 14 kms. Com sempre ha estat un plaer, malgrat els grups nombrosos de ciclistes...La ciutat em segueix encantant i és per això que hi tornaré, tard o d'hora, perquè veure la ciutat des d'allà dalt, amb el mar de fons, és tot un espectacle. Avui hem rodat suau i ens hem anat creuant amb vells amics i antics companys de curses (Xavi Valls, Jordi Soler, David "ñam-ñam" Martínez...). Això, per descomptat, no em passa a Madrid. L'altre dia vaig deixar el tema que m'anava a la Casa de Campo a fer un nou testet de 3 voltes (12 kms). En vaig quedar molt content, tot i que vaig sentir la cama més del que hauria volgut. El temps final, 50', va ser 1'48" millor que el de la setmana anterior i els parcials dels tres girs també em va deixar un bon gust: 17'07", 16'39 i 16'13" (amb un final a 3'54"). Vaig anar lleugeret i àgil però vaig sentir que baixar amb regularitat de 4 min/km se'm farà més complicat del que m'esperava. Que m'agradaria fer 1h24' a la Mitja de Madrid i si no em poso les piles quedaré decebut. No passa res, temps al temps, que tot surt. Del temps és una de les coses que hi entén el Marc Fontanals. Amb ell volem anar a fer la Marató de Sables de l'any vinent. Parlar-ne és motivar-te i il·lusionar-te, gaudir i créixer. El primer que hem de fer és estudiar les dates, que crec que encara no estan penjades a la pàgina oficial. Quan les pengin hauré de demanar el permís a la feina, seguir entrenant-me i, el més difícil en l'actual temps de crisi, buscar un patrocinador que ajudi a fer possible aquest repte tan complicat.