LA GRIP MAI ARRIBA EN BON MOMENT

Tenia les defenses baixes i després de la cursa no vaig descansar prou. Bé, ni prou ni gens ni mica. Vam anar a dinar a la Latina i no vam parar fins les deu de la nit. Ja ho sabia, jo, que havia de parar. Dilluns no em vaig aixecar gaire fi, però pensava que tot era producte del cansament del dia anterior. Estava equivocat, l'havia enganxat. Aquesta setmana tenia pensat començar a sumar quilòmetres de cara a la marató, però ho hauré de fer progressivament (dilluns res; dimarts, 8; avui dimecres, 14...). Tinc mal de cap, el coll fotut i em sento un xic dèbil. Però estic convençut que acabaré la setmana molt millor.