divendres, 10 de setembre del 2010
COM M'AGRADA AQUEST CIRCUIT
Crec que tothom que corri l'hauria de provar. Més que córrer a la Castellana, el Retiro, la Puerta de Alcalá o altres indrets clàssics de Madrid. Sens dubte, el circuit del Cerro Garabitas, a la Casa de Campo, és boníssim. Són quatre quilòmetres i estan tots marcats. Vist des del cel té forma de B, majúscula tirada cap per avall. Comença amb una lleugera pujada de 200 metres, gir a l'esquerre (sempre 90º) i 300 metres de baixada pronunciada, un altre gir a l'esquerra i 750 metres de pujada suau, gir a la dreta de 180º i 750 metres de baixada suau. En aquest punt, la meitat del circuit, es torna a girar a l'esquerra per iniciar una pujada bstant pronunciada, de 300 metres, que et deixa sense alè. Un altre gir a l'esquerra, en un terreny irregular però suau (tant de pujades com de baixades) durant 1000 metres, un últim gir a l'esquerra i et situes en la que podríem anomenar recta d'arribada. És una passada!!!
Avui hi he anat i he fet 5 voltes (20kms al circuit i cinc més per arribar-hi i sortir-ne). El resultat ha estat bastant bo: 78'09", que deixen una mitjana de 3'54.6 el quilòmetre. En cada volta he anat progressant (16'11,15'41, 15'38, 15'32, 15'07") i en l'última he marcat una mitjana de 3'46.7, que està prou bé. Mantinc la millora de les últimes setmanes. Motiva saber que en dues setmanes aconsegueixo un ritme de mitjana més ràpid del que vaig fer l'última vegada a la Casa de Campo en una volta menys. Tot i això, encara estic lluny de qualsevol alegria. Seguirem entrenant-nos, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Felicitats Sebas !
Veig que arribaràs fort a Frankfurt.
Aquest circuit de Madrid deu estar bé, però com la nostra estimada carretera de les aigües no hi has res. I això que fa temps que no hi vaig
Jaume
Enviarem una expedició de "sedentaris" per certificar el circuit :-)
Puc dir que l'he tastat i està prou bé. I me n'alegro que la cosa millori de setmana en setmana. El ser metòdic ens farà grans. De fet estava esperant la crònica... però com diu en Jaume, els setze ràpids de la nostra carretera em segueixen semblant l'entrenament més emblemàtic del nooostre ja llarg bagatge maratonià. Apa nen, bona nit i tapa't.
Les Aigües són les Aigües i això no ho canviem per res: La vista al mar permanent, impagable, no hi és a la Casa de Campo. Però el circui, de debò, que és molt complet. En cada volta estàs esperant que comenci el tercer km per veure com superes la pujada.
Cert, en Prats el coneix, però no l'ha arribat a lluitar...
I si Sedentaris envien expedició faré de cicerone, com no.
Publica un comentari a l'entrada