dilluns, 14 de març del 2011

53 QUILÒMETRES D'ENTRENAMENT, UNA BOGERIA. 80, ETAPA MORTÍFERA?

Des que fa un munt d'anys vaig córrer la Matagalls-Montserrat mai havia fet una tirada tan llarga com ahir. 53 quilòmetres!!! On vaig a parar...però resulta que no són res, que a Sables, l'etapa número quatre en té al voltant de vuitanta. Vaig parar a mig camí per canviar-me de samarreta, però en tot el trajecte no vaig deixar de córrer. El dia anterior, dissabte, havia fet 28 kms de munyanya, a Navacerrada, així que vaig acabar mooooolt fotut. Avui ja em trobo millor. Aquest matí podria haver anat a córrer però no m'ha vingut de gust. Són els aventatges que té no estar en plena competició, al desert dir que no és anar-te'n cap a casa, renunciar a un somni, renunciar al teu gran objectiu.

Ahir vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar cap a Colmenar Viejo, on vaig buscar una fita del Camí de Santiago, versió madrilenya. Surt d'una església de Madrid i inicia el trajecte creuant la Sierra fins a Segòvia. Jo vaig escollir el tram que sortia de Colmenar perquè volia viure l'aproximació a la zona de la Pedriza, que és molt maca (ja que vas fotut, com a mínim gaudeix del paisatge, no?). A l'anada predominava l'ascensió, sobretot fins a 4 kms de Manzanares el Real. La vista del poble, enmig de la vall, amb el pantà de Sant Agustín al costat i les muntanyes de roca al fons, val un bon entrenament. A continuació vaig creuar Mataelpino, que no té res, i vaig seguir una mica més amunt, fins al km. 26,5, camí de Navacerrada i Cercedilla. La tornada, en teòric descens, es va fer complicada. El cansament acumulat s'anava notant i les pedres i els constants canvis de desnivell eren un autèntic perill. Les ensopegades es van repetir. Afortunadament no vaig patir cap caiguda. L'últim tram se'm va fer etern. Tot i que duia dos bidons de 3/4 de litre em va faltar aigua i vaig arribar amb la reserva totalment esgotada. Tot i que em considero un "diesel", les conseqüències no han estat desastroses. La reparació, a casa, en forma de líquids, pasta i massatges, van tenir el seu efecte i avui puc explicar-ho amb un somriure als llavis. Després d'aquest entrenament, el repte de Sables és una mica més a prop.

5 comentaris:

joan ha dit...

Sembla més dur preparar això del desert que una simple marató. Dels 80 km al desert, 4 etapes de 20, amb el seu premi parcial a cada una, i tan content.
Endavant, mestre.

Xavi ha dit...

Només de llegir-te ja em canso...! Ets una fiera !!

Sebas Guim ha dit...

Joan, ho hauries de provar algun dia.
Xavi, idem..encara que hagi de ser sense els senyors Ricoh i Puyol, jeje.
Aquesta setmana, buit de forces, he començat una baixada de quilometratge brutal. Encara m'estic recuperant...

david ha dit...

Va nanu, ànims que ja estic esperant la crònica per quant tornis.
Sort!

Sebas Guim ha dit...

Gràcies, David.
Una abraçada.