53 QUILÒMETRES D'ENTRENAMENT, UNA BOGERIA. 80, ETAPA MORTÍFERA?

Des que fa un munt d'anys vaig córrer la Matagalls-Montserrat mai havia fet una tirada tan llarga com ahir. 53 quilòmetres!!! On vaig a parar...però resulta que no són res, que a Sables, l'etapa número quatre en té al voltant de vuitanta. Vaig parar a mig camí per canviar-me de samarreta, però en tot el trajecte no vaig deixar de córrer. El dia anterior, dissabte, havia fet 28 kms de munyanya, a Navacerrada, així que vaig acabar mooooolt fotut. Avui ja em trobo millor. Aquest matí podria haver anat a córrer però no m'ha vingut de gust. Són els aventatges que té no estar en plena competició, al desert dir que no és anar-te'n cap a casa, renunciar a un somni, renunciar al teu gran objectiu.

Ahir vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar cap a Colmenar Viejo, on vaig buscar una fita del Camí de Santiago, versió madrilenya. Surt d'una església de Madrid i inicia el trajecte creuant la Sierra fins a Segòvia. Jo vaig escollir el tram que sortia de Colmenar perquè volia viure l'aproximació a la zona de la Pedriza, que és molt maca (ja que vas fotut, com a mínim gaudeix del paisatge, no?). A l'anada predominava l'ascensió, sobretot fins a 4 kms de Manzanares el Real. La vista del poble, enmig de la vall, amb el pantà de Sant Agustín al costat i les muntanyes de roca al fons, val un bon entrenament. A continuació vaig creuar Mataelpino, que no té res, i vaig seguir una mica més amunt, fins al km. 26,5, camí de Navacerrada i Cercedilla. La tornada, en teòric descens, es va fer complicada. El cansament acumulat s'anava notant i les pedres i els constants canvis de desnivell eren un autèntic perill. Les ensopegades es van repetir. Afortunadament no vaig patir cap caiguda. L'últim tram se'm va fer etern. Tot i que duia dos bidons de 3/4 de litre em va faltar aigua i vaig arribar amb la reserva totalment esgotada. Tot i que em considero un "diesel", les conseqüències no han estat desastroses. La reparació, a casa, en forma de líquids, pasta i massatges, van tenir el seu efecte i avui puc explicar-ho amb un somriure als llavis. Després d'aquest entrenament, el repte de Sables és una mica més a prop.