dimarts, 1 de març del 2011

A LA CÀRREGA, QUE NO HA ESTAT RES

Ben descansat, aquest matí no he deixat que em superessin les ganes de jugar amb els nens de la haima, m'he calçat les vambes, m'he pujat la motxilla a l'esquena (he prescindit de la part ventral) i me n'he anat a córrer. Ja no només perquè fa molt bona temperatura, sinó també perquè la llum és preciosa, sortir a primera hora només et dóna aventatges. Abandonant Smara per la zona sud m'he creuat amb un grup d'alegerians que també s'entrenaven. Un d'ells va guanyar ahir la marató (en 2h40') i un altre, la mitja (en 1h14')...uns màquines, tots ells. Ens hem saludat i he seguit a la meva, desert endins, buscant l'horitzó, on mai arribo, buscant la tranquil.litat i la soletat, que sovint aconsegueixo. D'aquest manera he cobert 20 kms de distància, una distància impensable per a fer el dia després de qualsevol altra de les maratons que he disputat, però necessària quan estic preparant el repte dels Sables.

Avui ha estat un dia de desfilades. La República Àrab Saharaui Democràtica celebra els seus 35 anys d'existència, un període ple de penúries que confien poder superar d'una vegada per totes. Aquest poble pacífic i amable, situat enmig d'un desert calurosíssim, que és ple de gent acollidora, que no té aigua però tanmateix es fa un fart de patir quan veu un núvol perquè posa en perill les seves cases fetes amb sorra, només vol viure en llibertat.


2 comentaris:

MILA ha dit...

. Olé¡¡¡No te tomas ni un dia de relax, a pesar de que el Sahara te ha atrapado. Mucha fuerza chicuner no necesitas que digamos.

joan ha dit...

Llum preciosa, buscar la soledat...
Jo he sortit de Balaguer per la part oest i he trobat tres tractors que ho perfumaven tot.
He de reconeixer que m'has fet venir ganetes de provar-ho l'any que ve.
Apa nen, que les cròniques de Madrid es troben a faltar.