Mai abans havia corregut la popular Tragamillas, la mitja marató de Collado Villalba. El mes de març sempre és una època difícil, massa a prop de les maratons, però és que a més, a Collado Villalba no s'hi poden fer 100 metres llisos. Allà o puges o baixes. I quan toca pujar, agafa't fort. Després de l'aventura saharaui, quan vaig arribar a Madrid encara tenia "mono" de curses.
Vaig sortir amb calma, a 4' pelats el quilòmetre. No anava forçat, no patia i no tenia molèsties enlloc. Vaig passar el primer 10.000 en 40'00". En el segon no vaig poder mantenir el ritme. La pujada en camp a través em va fer reduir la gambada, no volia pagar-ho car al final. La motxilla a l'esquena ja funciona gairebé com una segona pell, no la vaig notar en tota la mitja. L'arribada era a la pista d'atletisme de Collado Villalba, em va donar ales per guanyar un parell de llocs i tancar la prova en un "estrany" 1h26'49.
CLASSIFICACIÓ TRAGAMILLAS 2011
ARRIBADA TRAGAMILLAS 2011
No m'hi acabo d'acostumar. De vegades, quan em paro a pensar, em fa la sensació que la temporada que ve, quan em despengi la motxilla, no seré capaç de recuperar ritmes elevats. Tampoc no tinc clar si en tindré ganes. I si em dóna per canviar el xip de forma definitiva? Seria equivalent a renunciar als somnis? L'acceptació de la davallada? O l'inici d'una nova aventura del córrer? Preguntes, de moment, sense respostes. Caldrà esperar.
dilluns, 7 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt místic i enigmàtic. Massa cabòries al cap. Nen, l'any que ve correm o Donosti o Bcn. junts, sense grips i ambicions màximes. Estas al millor moment i faras grans marques.
Ara, si repeteixes la del Sahara, potser t'hi acompanyi.
Publica un comentari a l'entrada