D'aquí a set dies seré un sac de nervis. no falta res per embarcar-me en la que de ben segur serà una de les aventures de la meva vida, d'aquelles que explicaré quan sigui gran als meus fills i néts (si arriben)...I no tan gran, de fet escriuré a la la web de la revista RUNNERS WORLD durant els dies en què es disputi la prova i a la revista així que torni. També ho faré a CORRICOLARI. Un extra de pes per una càmera mini dv em permetrà fer un reportatge que s'emetrà al programa TEMPS D'AVENTURA, de TV3.
He triat diferents llistats de recomanacions de coses per endur-me, així com de les que són obligatòries i aquests últims dies no paro d'anar a buscar coses. Ja tinc tota la roba (només em falta que em serigrafiïn les samarretes) i el calçat amb la veta adherent per posar-hi les polaines. He fet reforçar les costures de la motxilla. M'he comprat un frontal millor que el que tenia, un altre bidó amb canyeta i moltes coses més. Començo a calcular els dies de competició i penso que no m'hi cabrà tot. Crec que és una angoixa generalitzada en tots els debutants...i també en alguns repetidors (em consta).
A nivell d'entrenaments, he baixat el pistó des de fa deu dies. Ara no corro tots els dies, alguns faig rodatges simbòlics i altres tirades d'entre 20 i 28 kms, com la de dissabte, on vaig fer part de la Cuerda Larga, un clàsssic a la Sierra madrilenya, tot sobre neu (una passada!!!).
Estic intentant esbrinar com podeu enviar-me missatges de suport...que ho heu de fer!!! Diuen que només cal posar el meu nom sencer (SEBASTIÀ GUIM LASTRAS) i el número de dorsal (535) i enviar un correu electrònic a http://www.darbaroud.com/ o http://www.nlmt.com/ però em sembla massa genèric perquè arribi al destinatari, així que ja ho concretaré quan me n'assabenti bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Sevas,anims i tu ja saps molt be las sensacions i dubtes que tenim tots els corredors quan faltan pocs dias per la prova,pero aixo et pasara en el moment que soni el tret de sortida.Aprofita are que ho pots fer, una experiencia com aquesta no s,oblida mai,I segur que un dia ho podras explicar els teus nets i es quedaran amb la boca oberta.Quan sapigas segur lo del enllaç per internet publico i jo et donare suport desde aqui
Piensa que es como el teatro, cuando se sube el telón desaparecen los nervios. De todas manera te envio muchos ánimos. Disfruta que luego disfrutaremos nosotros cuando nos lo expliques. Animo y ya te los seguiré mandando cuando nos digas exacta la dirección.
sebas, ens has engrescat a tots abans, espero que ho segueixis fent durant i ens encantarà compartir-ho després...
una abraçada ben forta
Jo quan sigui gran, també vull fer una Marató des Sables. Cuida't molt i molt d'ànim, megacrack!!!
Evidentment que t'enviarem molts missatges de suport! Accepten dibuixos? :-)
Com diu el Santi, ens has engrescat a tots abans (i segur que ho seguirás fent) i ara ens toca reompensar-te amb el nostre recolzament, encara que sigui virtual!!!!
Xaval, ja m'emociono veient la vibració general.
Jo seré fred, només estaré pendent de la classificació, que no t'adormis, i a l'etapa de 80 km, aquesta si, t'enviaré una mica d'escalf moral i recolzament espiritual.
Champion, torna fort i satisfet.
Josep, disculpa que te interrumpa, por favor, puedes incluir en tu blog una dirección de correo electrónico en la que te podamos enviar cosas de tu interes.
Por ejemplo os mando una actividad que la asociación Menudos Corazones realizará para recaudar fondos para la carrera de Hortaleza del día 8 de mayo.
El jueves día 31 de marzo hay un cóctel en el restaurante Silk and Soya. Se trata de recaudar fondos para la carrera de Hortaleza del día 8 de mayo.
Coste entrada 20 euros. Lo podeis difundir entre vuestros contactos.
Allí pondrán el video institucional de Menudos Corazones y diremos unas palabras de agradecimiento y animaremos a que la gente se inscriba a la carrera.
No se si puede ser de tu interes publicar este tipo de actividades.
Como no se muy bien si este mensaje saldrá a todo el mundo o antes lo moderas tu, te indico que soy tu vecido Guillermo Toirac
Muchas gracias y me alegro mucho de poder leer tu blog.
Publica un comentari a l'entrada