dimecres, 4 de maig del 2011

GAIREBÉ UN MES DESPRÉS, RECUPERO LES GANES DE CÓRRER

Ahir va fer mes que vam començar a disputar la Marató de Sables, qui ho diria, sembla que fos ahir. Aquest últim mes ha estat un dels més intensos de la meva vida, tant per les emocions i el cansament viscuts al desert com per la feina que m'esperava a Madrid quan hi vaig tornar. Els quatre clàssics no són tan durs com una etapa non stop però també esgoten.
La tornada a la realitat ha estat paulatina. Al començament no sortia a córrer, a causa d'unes fortes molèsties al genoll dret, tot i això, he fet dues sortidetes a la muntanya, a respirar una mica d'aire pur, que "sempre va bé i clarifica les idees", com deia en Gerard Quintana. Amb el pas dels dies he anat agafant una lenta rutina de córrer, però no ha estat fins avui que he encadenat dues jornades seguides calçant-me les vambes. El dolor ha minvat però no ha desaparegut i això em comença a preocupar. La setmana que ve, sense falta, visitaré el fisio, a veure què m'hi troba.
Aquest cap de setmana tenia intenció de córrer una cursa, no per les ganes de tornar a competir (Sables encara s'està cobrant els excessos) com per una causa solidària: la Carrera Popular Hortaleza - Trofeo Menudos Corazones, que destinarà els beneficis a aquesta fundació d'ajuda als nens amb problemes de cor. El Sevilla-R. Madrid de dissabte, possible preludi d'un nou títol de lliga del Barça, em trasllada a la capital del Guadalquivir, així que el meu retorn a la competició es farà esperar una mica més.
Al llarg d'aquest temps, molts amics de Sables m'han preguntat si tenia intenció de passar-me al món dels ultra-trails i la veritat és que no negaré que la idea m'ha passat pel cap. Però no. M'agrada l'asfalt, és on m'he mogut sempre i on seguiré movent-m'hi. La primera idea de futur que tinc és córrer la Marató de Donosti, que ja fa anys que no hi vaig. Si no pot ser aquesta, en buscaria alguna altra a finals de la tardor. L'objectiu és tornar a baixar de 2h 40', marca fins fa alguns anys molt assequible però actualment impossible d'aconseguir.
Ara bé, hi haurà excepcions. Les sensacions viscudes al Marroc han estat tan bones, tan intenses, tan dramàtiques...que necessito repetir, no a Sables però sí alguna cosa d'un estil semblant. Fins ara no he tingut temps per capbussar-me a internet a buscar aventures, però tot arribarà.

3 comentaris:

joan ha dit...

Abans que busquis una gran aventura a la xarxa, recorda que tindràs un corcó que et punxarà per Donosti; repetir bons moments passats també fa il·lusió.
I ja vas veure el regal que em va fer el Barça.
Recuerdus.

Xavi ha dit...

Si tot va bé, el meu germà i jo anirem a València el 20 de novembre. Ultraplana. Podries fer una bona marca. I fariem uns bons àpats com a Saragossa ;-)
Recupera't, crack!!

Sebas Guim ha dit...

Xavi: ja m'ho vaig mirar això de València...però és que Donosti té un encant tan especial...són tantes coses...oi Joan?