Arrossego un refredat que cada dia empitjora una mica. Tinc petits atacs de tos que m’impedeixen respirar amb normalitat (i m’envermelleixen la cara per moments...) Aquests últims dies ni he dormit gaire ni he descansat prou bé. Tot plegat es deu, en gran part, a la pujada de temperatures i la magnífica combinació que fem amb els aires condicionats. Arribava a diumenge amb una taula d’entrenaments molt trista, de 36 kms. repartits en tres sessions (el•líptica a banda). Quan se’m fica al cap alguna cosa és difícil que desisteixi a complir-la. Pensant en la cursa dels Monegros (i en les dificultats que tindré per preparar la prova), volia anar augmentant la quilometrada. La setmana anterior n’havia fer 64, així que per superar-ho havia de fer-ne un mínim de 29!!!
Després d’haver treballat durant la nit triomfant del Barça a Wembley, em vaig llevar tard, gairebé a les onze del matí...mala hora per començar una tirada llarga a finals del mes de maig (24-29ºC). Sense haver sopat i havent esmorzat una poma i dues taronges vaig sortir al carrer a veure si sonava la flauta i no queia desmaiat en qualsevol cantonada. Em feia mandra agafar el cotxe i anar a la Casa de Campo, així que vaig decidir fer una combinació de parcs de Madrid, per amenitzar les més de dues horetes de rodada (Breogán, Fuente del Berro i Retiro).
El resultat no va ser tan alarmant com temia. Vaig aguantar sense problemes una distància que tenia oblidada des de Sables (un gel d’Isostar també va tenir-hi alguna cosa a veure) i vaig aturar-me a casa amb 30 kms a les cames, a un ritme de 4’36”. És curiós, però el pitjor moment el vaig viure a l’ascensor, quan se’m va ennuvolar la vista un moment i vaig haver de parpellejar tres vegades seguides per tornar al món real.
I ara, tan a gust. Content, satisfet, orgullós, motivat, confiat i esperançat...no voldria pagar aquest sobreesforç durant els pròxims dies. No va ser un entrenament intel•ligent ni lògic. No entraria en els plans de cap entrenador. Però de vegades sents que necessites un cop d’efecte. El meu era aquest. Ho havia de fer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bones Sebas!
L'altre dia vaig acabar caient a aquest blog, i és curiós perquè feia uns dies que havia acabat a un blog que parlava de la teva "famosa" pregunta en català a Piqué al Mundial i a on vas intervindre fa uns mesos...
Bé, que he començat a llegir-lo des del principi i poc a poc vaig fent, però que sembla que està molt bé.
No coneixia aquesta vessant teva de runner! Per cert, quines són les teves millors marques en 10Km, Mitja i Marató??
Si algun dia t'avorreixes i et vols passar pel meu blog aquí tens el link:
http://guixerunner.blogspot.com/
Ànims per Los Monegros!!
Per cert, tiradeta llarga de 30Km! No està gens malament, però suposo que per un que ha fet la Marató des Sables no és tant!
Perdoneu, però algú ho havia de dir...
Et falta una bullida, com diriem a Balaguer, però ets un campió...
Que gran Wembley, i no descartis que t'acompanyi als Monegros, sense entrenar...
Apa nen, a seguir.
Publica un comentari a l'entrada