Són moltes coses les que tinc al cap, últimament. La Desman és una prova que em motiva molt. Tres dies als Pirineus, amb companys de feina de Barcelona, disciplines diverses...En tinc ganes. Però també espero amb il.lusió el viatge a Tanzània. Fa un parell d'anys que hi penso i ja s'apropa el moment. L'altitud mai se m'ha donat gaire bé. A partir dels 4.500 metres el meu cos no s'adapta gens bé i els maldecaps són constants, no me'ls trec fins que no torno a nivells inferiors. Em costa respirar i m'ofego amb facilitat. I tot i així, hi torno.
Una cosa semblant és el que em passa amb el tercer repte de l'estiu, la Isostar Desert Marathon (IDM). A Sables, em va quedar clar que el desert i les distàncies llargues dels ultra-trails són molt diferents de l'asfalt i una marató. I el meu cos no hi està acostumat i no reacciona com jo vull que ho faci. Per això, la prova dels Monegros s'ha convertit en un gran repte per a mi. Ara, com a mínim, ja sé com reacciona el meu cos a aquestes circumstàncies. Tot i que tindré defalliment (o defalliments) vull experimentar una millor reacció que la que vaig tenir al Sàhara, començant per un plantejament de cursa molt més conservador. Ja he dit en més d'una ocasió que no hi arribaré ben preparat, físicament. Anímicament, però, crec que duré les bateries ben carregades. A il.lusió no m'ha de guanyar ningú. Falten cinc setmanes senceres per a la ISD. Ja és aquí. Demà diumenge ho celebraré com cal, amb una tirada llarga (la tirada llarga de la setmana, 35 quilòmetres, curta i insuficient sempre que pensi en els 120 del 16J). I a seguir endavant.
Em permeto la llicència de mirar enrere uns instants, la setmana en què s'ha emès el reportatge de la Marató de Sables al Temps d'Aventura i s'ha publicat un altre reportatge (a la pàgina 32) a la revista Corricolari. M'ha agradat que veiessin la llum. M'ha agradat recordar les sensacions que vaig viure el passat mes d'abril. Tot plegat em motiva molt i em fa pensar en reptes a més llarg termini, aventures un esglaó més complicades que les que he fet o sóc a punt de fer. Però això, ara mateix, són figues d'un altre paner i ja en parlaré si sobrevisc als Monegros.
Per cert, ahir es va emeAhir es va emetre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ànims nanu que aixó està aquí a la cantonada...
de preparat per aquestes coses mai si està al 100%, je je.
no, si al final farà fred i tot, amb el temps tan boig que està fent.
Ens veiem als Monegros.
Hola Sebas , he vist el reportatge de la Marató de Sables al Temps d´aventura . Molt guapo el reportatge .
Salut i quilòmetres .
Publica un comentari a l'entrada