RECUPERAT I AMB PILES PER ALS PIRINEUS

Van ser a un ritme lent, però van ser 37 quilòmetres. Fer-ne més hauria estat molt contraproduent per a la Desman, tot i que m'hauria anat genial de cara als Monegros. Estic enganyant uns amics perquè s'apuntin a la versió curta de la Isostar Desert Marathon (l'Starter, d'entre 40 i 45 kms.) i diumenge vam anar a fer una tirada tots tres. En Javier i l'Antonio no han corregut mai més enllà d'una mitja marató, així que el repte, per a ells, també és enorme. Com tots els que correm, per a ells crec que és important aprendre a escoltar el cos, les seves necessitats i les seves queixes. El meu cos s'està portant de meravella, últimament. No li he exigit gaires coses des que vaig tornar de Sables, però últimament he anat augmentant els ritmes als entrenaments i no m'ha costat gaire. Després d'una tirada llarga no he pagat el sobreesforç i he pogut seguir entrenant-me. Això és un bon senyal. Ahir i avui he baixat una mica les exigències (12 kms i 10 kms, respectivament) per recuperar-me en el mínim de temps i estar a punt per a la Desman, la prova d'aquest cap de setmana. Crec que hi arribo en millors condicions que fa dues temporades, quan un refredat, a falta d'una setmana, es va convertir en una grip el dia que començava la competició. El rendiment, no cal dir-ho, va ser bastant dolent. L'equip d'enguany,sense pretendre anar enlloc, és dels millors en què hauré pres part. Quim Robert (els braços de TV3), Josep Maria Puig (l'orientador fàcilment desorientable), mig Ferran Sòria (fa veure que s'ha lesionat per treure's pressió) i, la gran novetat, acabat de tornar de la Titan Desert, Ferran Moron. L'objectiu hauria de ser estar entre els 8 primers. Si no s'aconsegueix, tornarem a canviar de capità, com cada any.