ELS MONEGROS JA SÓN HISTÒRIA. DONOSTIAKO MARATOIA ÉS EL NOU OBJECTIU

Ha passat una setmana i mitja des de la disputa de la ISOSTAR DESERT MARATHON, el meu cos està recuperat i únicament arrossego unes molèsties al carp del peu esquerre. Muscularment no vaig quedar tant tocat com després d'una marató d'asfalt (el ritme lent i el terreny tou ajuden molt a reduir l'efecte dels impactes), anímicament ja és una altra cosa (el cansament, en aquest sentit, és molt més gran). Abans de deixar passar gaire temps, però, calia començar a córrer. La setmana passada vaig sortir quatre dies, pocs quilòmetres i molt lents, per sumar-ne un total de 33.

Aquesta setmana ja m'havia de posar les piles, no m'agrada deixar passar les setmanes, sobretot a l'estiu, quan tinc una marató de tardor a la vista. El proper mes de novembre torno a Sant Sebastià, una marató fetitxe. El repte és tornar a baixar de 2h40' (i si puc apropar-me als 2-38, millor...), així que, d'inici, necessito agafar una mica de ritme. Fa uns quants mesos que només preparo curses llarguíssimes on el més important és resistir, el temps era indiferent. Ara, no. Ara necessito posar les cames en moviment, però a una velocitat determinada, inferior als 3'48" durant 42 kms. Mentre ho escric hi penso una mica i em poso nerviós. Una salvatjada.

I qui és que es queda pensant que es tracta d'una salvatjada que no podrà fer (i més quan ja ho ha fet un munt de vegades) i no fa res per intentar aconseguir-ho? Per descomptat no sóc jo. Aquest migdia, a l'hora de dinar, he sortit cap al Retiro. Per primera vegada en aquests vuit anys que fa que sóc a Madrid m'he cronometrat el 5.000 que hi ha marcat. Vull que sigui una constant. Necessito noves referències, necessito canviar algunes coses dels meus entrenaments de temporades anteriors. El primer canvi que em ve al cap és el de les sèries i els fartleks o canvis de ritme. Fa uns quants anys que havia deixat de fer-ne. Els recuperaré. La primera referència no ha estat gaire esperançadora: 19'12 en 5.000 metres, suposen una mitjana de 3'50.4 cada quilòmetre. És a dir, que en 5000 metres he estat incapaç d'anar a un ritme que hauria de mantenir durant 42,195 kms.

Però és una circumstància normal. Tinc un gran marge de millora. A poc a poc m'aniré posant ràpid i en forma per a la distància de Fil·lípides. No en tinc cap dubte.