dimarts, 26 de juliol del 2011

ELS MONEGROS JA SÓN HISTÒRIA. DONOSTIAKO MARATOIA ÉS EL NOU OBJECTIU

Ha passat una setmana i mitja des de la disputa de la ISOSTAR DESERT MARATHON, el meu cos està recuperat i únicament arrossego unes molèsties al carp del peu esquerre. Muscularment no vaig quedar tant tocat com després d'una marató d'asfalt (el ritme lent i el terreny tou ajuden molt a reduir l'efecte dels impactes), anímicament ja és una altra cosa (el cansament, en aquest sentit, és molt més gran). Abans de deixar passar gaire temps, però, calia començar a córrer. La setmana passada vaig sortir quatre dies, pocs quilòmetres i molt lents, per sumar-ne un total de 33.

Aquesta setmana ja m'havia de posar les piles, no m'agrada deixar passar les setmanes, sobretot a l'estiu, quan tinc una marató de tardor a la vista. El proper mes de novembre torno a Sant Sebastià, una marató fetitxe. El repte és tornar a baixar de 2h40' (i si puc apropar-me als 2-38, millor...), així que, d'inici, necessito agafar una mica de ritme. Fa uns quants mesos que només preparo curses llarguíssimes on el més important és resistir, el temps era indiferent. Ara, no. Ara necessito posar les cames en moviment, però a una velocitat determinada, inferior als 3'48" durant 42 kms. Mentre ho escric hi penso una mica i em poso nerviós. Una salvatjada.

I qui és que es queda pensant que es tracta d'una salvatjada que no podrà fer (i més quan ja ho ha fet un munt de vegades) i no fa res per intentar aconseguir-ho? Per descomptat no sóc jo. Aquest migdia, a l'hora de dinar, he sortit cap al Retiro. Per primera vegada en aquests vuit anys que fa que sóc a Madrid m'he cronometrat el 5.000 que hi ha marcat. Vull que sigui una constant. Necessito noves referències, necessito canviar algunes coses dels meus entrenaments de temporades anteriors. El primer canvi que em ve al cap és el de les sèries i els fartleks o canvis de ritme. Fa uns quants anys que havia deixat de fer-ne. Els recuperaré. La primera referència no ha estat gaire esperançadora: 19'12 en 5.000 metres, suposen una mitjana de 3'50.4 cada quilòmetre. És a dir, que en 5000 metres he estat incapaç d'anar a un ritme que hauria de mantenir durant 42,195 kms.

Però és una circumstància normal. Tinc un gran marge de millora. A poc a poc m'aniré posant ràpid i en forma per a la distància de Fil·lípides. No en tinc cap dubte.

5 comentaris:

Joan Castellà ha dit...

Deunidó quina marca vas a buscar desprès des estar fent ultra-distancia , ja et pots començar a posar les piles . Però tu tu pots fer-ho . Vigila amb les series si fa temps que no en feies , castiguen molt , que t´haig de dir .
Ànims i cap aquest sub-2h40 !

Xavi ha dit...

Ets una màquina. No tinc paraules....

MILA ha dit...

hola !!
tampoc tinc paraules.

PEPE 25347

MILA ha dit...

Eres un todo terreno. Enhorabuena. Cuidate y como dic Joan vigila no te vayas a romper.

Sebas Guim ha dit...

Dic que faré sèries quan hauria de dir que faré petits tests, com aquest 5000...Sèries,com a tals,em cremen molt,a nivell de coco. Qualsevol alternativa ajudarà a escaquejar-me'n. Gràcies.