AVANÇAR ÉS MILLORAR. POC, PERÒ HO ESTIC FENT

Quan les coses surten com les havíem planificat, quan el resultat és aquell que esperàvem, aquell per al qual crèiem que estàvem preparats, sovint no el valorem prou. Ahir vaig córrer la Carrera Popular Villa de Sotillo de la Adrada (Ávila), per quarta vegada a la meva vida. Hi anava després d'haver anat millorant tant els temps d'entrenament com les referències que tenia de la temporada passada. El més normal és que a Sotillo també mantingués aquesta millora.

La cursa començava a les onze del matí, hora dolenta per a un 28 d'agost. Però ahir no era un dia gaire dolent i bufava un lleuger ventet que refrescava l'ambient. La sortida va ser lenta, per al grup capdavanter, que no tenia ganes de deixar-s'hi gaire la pell. Jo m'hi vaig mantenir al darrere, una mica més ràpid del que hauria hagut d'anar. Als cinc-cents metre, però, ja m'havia posat a to, en el que havia de ser la meva cursa. Molt centrat durant tota l'estona, vaig gaudir lluitant un deu mil amb l'atleta internacional Yesenia Centeno, campiona d'Espanya de 5.000 i 10.000, i sancionada dos anys per dopatge, després que l'any 2009 li van trobar anabolitzants en un control fora de temporada. Ahir anava sobrada, no tenia rivals que posessin en perill els 210 euros que rebia la guanyadora, així que no es va esforçar més del compte. I això va fer que la pogués guanyar. 

L'any passat havia acabat 22è, amb un temps de 36'06". Ahir vaig baixar la marca una miqueta, 35'37", i vaig entrar divuitè. Potser perque era el que esperava fer no vaig acabar gaire content. Avui ja ho valoro més. Segueixo el camí marcat i segueixen arribant els resultats. Ja em preocuparé quan no ho facin...

A Sotillo no hi vaig anar sol, vam ser una bona collla d'amics. Alguns es van presentar a la línia de sortida amb quinze minuts de retard...i van fer el que van poder. Qui més qui menys, la majoria ja ho hem viscut alguna vegada. De la resta, en Jerónimo va deixar clar que es troba en plena pretemporada (48'), mentre que la Paz (45'45") va millorar la seva marca, va fer novena en dones i es va endur el seu primer premi en metàl.lic en el món de l'atletisme (10 euros). Per cert, jo també em vaig endur un pessic (15 euros) per entrar entre els 20 primers. Córrer, així, mola encara una mica més, oi?

Gil, Antonio,Gudiño, Sebas, Jerónimo i Paz
Tots amb els peus ben talladets...

Aquesta setmana tornaré a augmentar la quilometrada (vaig tancar la passada amb 85) i, si tot va bé, tornaré a passar dels 100. Diumenge hi ha una cursa a El Pardo. Si m'hi puc escapar, tornaré a fer un altre test. El de debò, però, aquell que tinc marcat amb una "x", és el de la Cursa de la Mercè (18 de novembre). A Barcelona em faria il.lusió tornar a baixar de 35'.