PARLO DE GUADARRAMA PER NO FER-HO DE DECEPCIONS

S'està convertint en un clàssic i no em sembla malament (com a mínim mentre duri la meva aventura madrilenya) començar la temporada a la Pedestre de Guadarrama, una cursa d'onze quilòmetres en el poble que dóna nom a la coneguda serralada on els madrilenys adinerats tenen la seva segona residència. El primer problema d'aquesta cursa és que el poble es troba a 981 metres d'altitud (i no s'hi corre igual, allà dalt). El segon inconvenient és que la meitat de la prova puja i l'altra meitat baixa. Hi he corregut unes quantes vegades i la temporada passada, en què vaig voler imitar Perico Delgado al Tour'89 (recomano lectura ridiculitzant d'aquest mateix bloc), vaig fer el millor temps, no oficial, of course, 42'37". El 2010 preparava la marató de Frankfurt, que era a finals d'octubre, així que a l'agost ja anava rodat. Com ara. Tot i que Donosti és a finals de novembre, el rodatge que porto a les cames m'hauria de deixar en uns temps semblants als de l'any passat.

Avui he descansat, després de dos dies interessants en què la realitat em va tornar a situar al meu lloc. Dimarts vaig fer un altre 5.000, tenint clar que no m'aproparia al temps fet a les Aigües, però confiant que milloraria el millor dels dos fets al Retiro. I no. No va ser així. 18'43, set segons pitjor. Va ser una decepció a mitges, perquè durant tot el test vaig anar per darrere el cronòmetre. Explicacions? Estava cansat? Havia menjat massa la nit anterior? Vaig creure que, sí o sí, ho aconseguiria i ho vaig deixar tot per a l'últim mil? Totes tres podrien valer. Però a mi em sonen a excuses de mal pagador. Així que no diré res. No va sortir i punt.

Això sí, la setmana que ve hi tornaré. Trenco el crono, n'estic segur.