ESFORÇOS I RECOMPENSES

A partir dels cent ja són paraules majors. Aquests han estat els quilòmetres amb què he tancat la setmana i em fan sentir-me molt orgullós. En ple mes d’agost, amb la calor que està caient, ser capaç de posar-s’hi seriosament, té el seu mèrit. El mèrit és molt subjectiu, d’acord, però ja me l’atribueixo jo mateix...que sóc qui ho ha patit.
Ahir vaig anar a la Casa de Campo i ja vaig augmentar a quatre, les voltes al circuit. Les referències no són extraordinàries, però amb un temps de 62’09” milloro el que vaig fer la temporada passada, quan duia tres setmanes més d’entrenaments. El ritme, 3’53.0, encara és lluny del que necessito i els quilòmetres són pocs. Però les sensacions van ser bones, a excepció d’un flat que em va fer la guitza durant la tercera volta. Afortunadament en l’últim gir vaig poder anar més ràpid i vaig acabar a un bon ritme (3’47”). Els parcials van quedar així: 15’47”, 15’37”, 15’37” i 15’08”. El matí es va fer més distret, gràcies a la companyia. Encara que només vam córrer junts durant l’escalfament, he aconseguit enganyar la Paz Rodríguez i en Javier Gudiño i, cadascú buscant els seus objectius, s’estan enganxant a l’atletisme. L’una lluita per baixar de 45’ en un deu mil, l’altre busca el sub-55’. Tots dos ho aconseguiran abans del que es pensen. M’agrada comprovar que els seus esforços també obtenen recompenses.

Falten 14 setmanes per a Donosti’11, tres mesos i una setmana i veig que (toco fusta) tot va sobre rodes. L’evolució que sento setmana rere setmana és positiva. Crec que estic assimilant bé l’augment de quilòmetres. A mi m’agrada arribar a les últimes deu o dotze setmanes abans de la marató i estar fent 100 kms. Ara hi he arribat una mica abans.

La intenció, però, és marcar més les setmanes de descàrrega, de reducció del volum de quilòmetres. I aquesta que comença en serà una d’elles. Diumenge corro a Sotillo de la Adrada i m’agradaria arribar-hi relativament descansat. En aquest plantejament i replantejament constant que faig dels entrenaments, tinc en compte sempre què he fet anteriorment que m’hagi anat bé. En una d’aquestes revisions l’altre dia vaig adonar-me que l’any dels 2-35’58 vaig estar fent molts fartleks a la Quinta de los Molinos, un parc amb desnivell irregular que hi ha a l’est de Madrid. Doncs també hi tornaré i afegiré els canvis de ritme als tests de 5.000 o a les sèries que, d’altra banda, encara, no he començat a fer.