VULL CÓRRER DESCALÇ

Des que em vaig llegir Nascuts per córrer, de Christopher McDougal, he volgut provar això de córrer descalç o amb poca protecció. En diuen minimalisme com si fos una nova moda per tal de vendre més, vendre a tothom, fins i tot als descontents. Jo en sóc un d'aquests. Des que feia atletisme, en categoria infantil, al Cornellà Atlètic, les lesions han estat una constant en la meva vida. Mai han estat greus, però han anat apareixent i desapareixent, com el Guadiana.

Diuen que abans de l'aparició de les Nike Air, amb grans coixinets amortidors, el nombre de lesions entre els corredors era molt inferior a l'actual. La teoria que exposa McDougal diu que amb aquest tipus de vambes (que poc van trigar a adoptar les altres marques...i que avui dia utilitzem de forma usual el 99% dels corredors), la musculatura del peu se'ns va adormint, desactivant i estovant. A mi em van ensenyar a córrer "de taló", ja en temps de la cultura "air", suposo que per aprofitar la protecció de la vamba. I, des d'aleshores, m'hi he sentit molt còmode.

Però ara, que se m'ha ficat al cap això del free run, necessito anar canviant la forma de córrer...com a mínim, la forma d'impactar amb el terra. Diuen els experts que s'ha de fer amb el que ve sent la planta del peu, el metatars. No ho puc fer d'un dia per l'altre, això és un procés llarg...i com més llarg sigui, més efectiu serà. Així que, de moment, dono satisfacció als meus desitjos entrenant els meus peus, així com exercitant bessons,,solis i turmells.

Més enllà d'estiraments per reforçar músculs, el primer pas bàsic és caminar descalç, amb freqüència.

Els passos a seguir (número 40 de la revista SPORTRAINING) seran:

-córrer "de metatars" 400 metres al dia cada setmana.

-anar augmentant la distància un màxim d'un 10% cada setmana...durant diversos mesos.

Només quan em senti preparat del tot faré el gran salt a les Adidas Adipure, Vibram Five Fingers o Nike Free Run...

De moment, aquests últims dies he corregut amb les Adidas Climacool, lleugeríssimes, de només 252 grams.

Són còmodes, flexibles i fresques. De cara a l'estiu m'aniran de meravella.
Demà a la Mitja de Sitges correré amb unes voladores que guardo a Barcelona. Després d'un suau entrenament amb en Jordi Gil aquest matí, tinc ganes de sortir a provar-me. Pendent del crono, intentaré apropar-me a 1:18. Si sona la flauta, bé. Si no sona, ho tornaré a intentar la setmana que ve a Getafe.