LA FEINA JA ESTÀ FETA

Una bona colla de dies sense escriure i amb ganes de fer-ho. El que no he deixat de fer, però, ha estat entrenar-me. La millor sessió d’aquests últims dies la vaig compartir amb en Joan Prats, a Balaguer. Ens vam cruspir 50 kms en poc menys de cinc hores, amb motxilla a l’esquena i sense parar el crono en les tres fonts en què vam haver de carregar líquid. Va ser l’ENTRENAMENT, així, en majúscules, va ser la suada que necessitàvem per augmentar la confiança de cara a la imminent Isostar Desert Marathon d’aquest proper cap de setmana.
No ens plantegem res més que tornar a sortir a la nostra, oblidant-nos de la resta de corredors. El ritme, el nostre. El patiment, el nostre. La cursa ja ens posarà a lloc.

A banda d’aquest entrenament, a Sant Pol he fet tres entrenaments més (un d’ells amb en Joan Castellà...que ja tocava). I ara, a quatre dies per a la gran cita, ja baixaré el llistó. Rodaré demà dimecres, descansaré dijous i divendres estiraré les cames mitja horeta, abans de tornar a pujar cap a la Noguera.

La motxilla està provada, els gels estan elegits, les barretes també...només em falta preparar-me un ipod per si em quedo sol i necessito un moment canyero amb temes que m’animin i em despertin una mica (Amy Mac Donald, Amaral, Elton John, Jack Johnson, Frankie Velli...i el gran Time is running out, de Muse). Quan el tingui a punt, ja ho tindré tot fet.