SIMON WHEATCROFT, TRENCA LES BARRERES DE LA CEGUESA

Les grans marques comercials tenen potents departaments de publicitat, màrqueting i comunicació que es trenquen les banyes nit i dia per aconseguir, primer de tot, cridar l'atenció dels consumidors. Un cop que l'hagin aconseguit, el client potencial s'interessarà o no pels seus productes i, si li agraden, potser els provarà. Al cap i a la fi, aquest és l'objectiu final de totes les campanyes. L'última iniciativa d'ASICS em va cridar l'atenció des del començament. No només per l'eslògan, "Made of Sport" (tots aquells que correm o que sentim l'esport profundament, en certa manera, creiem que estem fets d'esport. No ens sentim ni millors ni pitjors que la resta, però tenim la sensació que l'esport gira al voltant de la nostra vida).
Però no. No és l'eslògan de la campanya sinó la història de Simon Wheatcroft, un corredor ultramaratonià de 29 anys que es va quedar cec quan en va fer 18. Lluny de quedar-se deprimit i tancat a casa, en Simon va decidir tot el contrari: volia sentir-se lliure.

La història d'en Simon em va fer pensar en les grans dificultats que tenen els cecs per intentar fer realitat els seus somnis. Em va recordar també l'enveja que vaig sentir quan el meu amic Josep Maria Fàbregas em va explicar que faria de guia a un atleta polonès invident, durant la Marató de Barcelona del passat mes de març. L'experiència d'en Josep Maria em va deixar clar que, tard o d'hora, intentaria seguir el seu exemple.