FRED+FEBRE+FRENADOL=FIASCO A LA MITJA DE GETAFE

M'he aixecat de la migdiada amb tot el cos dolorit i atonyinat, talment com si m’haguessin apallissat. No eren tiretes, no. Era un dolor global, fruit d’un malestar general. El mateix amb què havia afrontat, unes hores abans, la Mitja Marató de Getafe, aquella en què tenia posades tantes esperances, aquella que confiava que em serviria de guia per decidir què puc fer a la Marató de Barcelona. Però no va ser possible. Tot just després d’haver penjat l’anterior entrada del bloc, vaig començar a trobar-me malament. De primer només eren alguns estossecs esporàdics, que més endavant van augmentar tant en freqüència com en intensitat. En l’AVE de tornada a Madrid ja vaig veure que alguna cosa no rutllava i així que vaig arribar a casa vaig cuinar-me un plat de pasta i me’n vaig anar a dormir.
Amb el pit tot obert i molt sensible, avui m'he preparat per a la cursa, seguint la litúrgia habitual. L’única diferència és que ho feia amb un incipient refredat i una mica de febre. He fet un breu però bon escalfament i he sortit a buscar fortuna. El somni de fortuna s'ha convertit en un calvari. Tenia intenció d’anar a 3’40”/km de mitjana i només he estat capaç de mantenir el ritme durant els dos primers parcials...que, a més, eren en lleuger descens. A partir del tercer quilòmetre he anat retrocedint de forma espantosa i per molts intents que feia d’enganxar-me als nombrosos grups que m’anaven avançant, només era capaç d’aguantar durant uns centenars de metres. Ha estat molt dur. Els braços no m’arquejaven bé, l’aire no m’arribava als pulmons i em feia la sensació que el cap m’esclataria en qualsevol moment.
Si divideixo la cursa en quatre parcials de 5K, la corba descendent és de les que fan por: 18’27”-19’06”-19’33”-19’39”...i els últims 1.097 metres en 4’03”. El més lògic i sensat hauria estat retirar-me i anar-me’n cap a casa per ficar-me dins del llit. Però sóc tossut de mena i no m’agrada retirar-me de les curses. El que tinc clar és que més enllà de la meva obstinació, de la Mitja de Getafe no en puc treure cap aspecte positiu.

Només em puc agafar a una dada curiosa, que no té relació amb res, però que em va bé en aquests moments: l’any passat vaig fer una sensacional Mitja de Getafe i la setmana següent vaig caure lesionat. Avui estic fotut, anímicament, però confio que la febre desaparegui i que se’n vagi el mal de cap, per tornar a la bona línia d’entrenaments. He perdut una bona referència de cara a Barcelona, però el meu estat de forma no és dolent. I l’1h20’49” no em fa justícia.