FRED+FEBRE+FRENADOL=FIASCO A LA MITJA DE GETAFE

M'he aixecat de la migdiada amb tot el cos dolorit i atonyinat, talment com si m’haguessin apallissat. No eren tiretes, no. Era un dolor global, fruit d’un malestar general. El mateix amb què havia afrontat, unes hores abans, la Mitja Marató de Getafe, aquella en què tenia posades tantes esperances, aquella que confiava que em serviria de guia per decidir què puc fer a la Marató de Barcelona. Però no va ser possible. Tot just després d’haver penjat l’anterior entrada del bloc, vaig començar a trobar-me malament. De primer només eren alguns estossecs esporàdics, que més endavant van augmentar tant en freqüència com en intensitat. En l’AVE de tornada a Madrid ja vaig veure que alguna cosa no rutllava i així que vaig arribar a casa vaig cuinar-me un plat de pasta i me’n vaig anar a dormir.
Amb el pit tot obert i molt sensible, avui m'he preparat per a la cursa, seguint la litúrgia habitual. L’única diferència és que ho feia amb un incipient refredat i una mica de febre. He fet un breu però bon escalfament i he sortit a buscar fortuna. El somni de fortuna s'ha convertit en un calvari. Tenia intenció d’anar a 3’40”/km de mitjana i només he estat capaç de mantenir el ritme durant els dos primers parcials...que, a més, eren en lleuger descens. A partir del tercer quilòmetre he anat retrocedint de forma espantosa i per molts intents que feia d’enganxar-me als nombrosos grups que m’anaven avançant, només era capaç d’aguantar durant uns centenars de metres. Ha estat molt dur. Els braços no m’arquejaven bé, l’aire no m’arribava als pulmons i em feia la sensació que el cap m’esclataria en qualsevol moment.
Si divideixo la cursa en quatre parcials de 5K, la corba descendent és de les que fan por: 18’27”-19’06”-19’33”-19’39”...i els últims 1.097 metres en 4’03”. El més lògic i sensat hauria estat retirar-me i anar-me’n cap a casa per ficar-me dins del llit. Però sóc tossut de mena i no m’agrada retirar-me de les curses. El que tinc clar és que més enllà de la meva obstinació, de la Mitja de Getafe no en puc treure cap aspecte positiu.

Només em puc agafar a una dada curiosa, que no té relació amb res, però que em va bé en aquests moments: l’any passat vaig fer una sensacional Mitja de Getafe i la setmana següent vaig caure lesionat. Avui estic fotut, anímicament, però confio que la febre desaparegui i que se’n vagi el mal de cap, per tornar a la bona línia d’entrenaments. He perdut una bona referència de cara a Barcelona, però el meu estat de forma no és dolent. I l’1h20’49” no em fa justícia.

BUSCO CONFIANÇA A LA MITJA DE GETAFE

Ni més ni menys, vaig a Getafe a buscar confiança. Corro la mitja més ràpida dels voltants de Madrid, una prova amb una elevada participació, fet que ajuda a trobar grups per intentar bones marques. Em trobo bé, amb ganes, descansat i amb forces per intentar baixar de l'1h18. Em feia la sensació que l'any passat estava més fi que ara, però he estat mirant els arxius i, en sèries de 1000, estic anant més ràpid aquesta temporada. el que tinc clar és que el 2012 va ser un any complicat i tots els problemes van sorgir tot just després de Getafe. Allà hi vaig fer una marca sorprenent, d'1h17'18", per sota dels 3'40/km. de mitjana. Allò em va motivar tant que vaig cometre diferents errors en la preparació de la Marató de Barcelona i vaig acabar lesionant-me. Enguany tinc clares les prioritats. Sacrifico un bon temps en la mitja...sempre i quan pugui arribar en bones condicions al 17 de març, el gran DIA D.

A Getafe hi vaig des de Barcelona, on sóc ara mateix. Avui he corregut una estoneta a les Aigües, amb en Prats, en Cesc i en Jack. Una sessió atípica, a 600 kms d'allà on es disputa la cursa...però ben a propet de l'Íngrid, la filla de l'Andrea i en Marc, que va néixer dijous. Estic convençut que l'arribada de la tercera nebodeta m'ajudarà a volar pels carrers de la capital del Sud de Madrid.

BUSCO CONFIANZA EN LA MEDIA MARATÓN DE GETAFE

 

Ni más ni menos, voy a Getafe a buscar confianza. Mañana corro la media más rápida de Madrid y alrededores,  una prueba que goza de una elevada participación, hecho que ayuda a la formación de grupos en carrera para intentar buenas marcas. Me siento bien, descansado, con ganas y con fuerzas para intentar bajar de 1h18. Hasta hace un rato tenía la sensación de que el año pasado estaba más fino que ahora, pero repasando los archivos he visto que las series de 1000 las hacía un poco más lentas que en esta temporada. Lo que tengo claro es que 2012 fue un año complicado y todo se empezó a torcer justo después de la Media Maratón de Getafe. Hice una carrera sorprendente, acabé en 1h17'18", por debajo de los 3'40/km. de media. Eso me motivó tanto que cometí algunos errores en los siguientes entrenamientos preparatorios del Maratón de Barcelona. Y la consecuencia fue una lumbalgia que me impidió estar en la línea de salida. Este año tengo claras las prioridades. Sacrifico un buen tiempo en media...a cambio de la llegar en buenas condiciones al 17 de marzo, el gran DÍA D.

A Getafe llegaré desde Barcelona, donde me encuentro en estos momentos. Esta mañana he podido rodar en la Carretera de les Aigües, junto a Prats, Cesc y Jack. Una sesión atípica, a 600 kms del lugar dons se disputa la carrera...pero muy cerquita de Íngrid, la hija de Andrea y Marc, que nació el pasado jueves. Estoy convencido de que la llegada de mi tercera sobrinita me ayudará a volar por las calles de la capital del Sur de Madrid.