No crec que sigui una cosa que només m'afecti a mi. Em sembla que ens passa, més o menys, a tots els corredors.
Jo, em poso a córrer i la música em ve al cap. No necessito dur auriculars, de fet no m'hi sento còmode (no se m'acaben d'amotllar a les orelles), simplement arrenco a córrer i els acords musicals van apareixent. De vegades m'arriba aquell últim tema que he estat escoltant abans de sortir de casa. Unes altres sóc jo mateix que intento recordar la lletra d'alguna cançó i la vaig repetint.
Però el que més em costa d'assimilar és quan, per art de màgia, em trobo taral·lejant les notes de bestieses com el "Sólo se vive una vez"...de les Azúcar Moreno.
Però si a mi no m'agrada Azúcar Moreno!!!
Aleshores intento pensar en Estopa, Jack Johnson, Brett Dennen o alguna cosa més del meu gust: m'hi poso, em concentro, en trobo una...arribo a un semàfor o al parc...baixo la guàrdia, em despisto...i torna a repetir-se el "Sólo se vive una vez". Noooooooo!!!!!!!
Ja ho dic que crec que no dec ser l'únic a qui li passa això. Però és ben estrany. Les Azúcar Moreno no són, però, el pitjor que em passa pel cap. Deu ser síndrome d'Estocolm (difícil, ja que no he estat mai seguidor del Reial Madrid, i no crec que a aquestes alçades de la vida m'hi converteixi pròximament), però de tant en tant el que no em puc treure del cap, quan corro, és l'himne del Madrid!!!
Que fort!!! Això ho reconec, és un tema que podria dur a estudi. Però prefereixo limitar-me a escriure-ho aquí, en pétit comité. En la lluita mental per fer-lo desaparèixer, sorgeixen els himnes de l'Atlètic de Madrid i el del centenari del Sevila (aquest, sense ser sevillista, m'agrada).
Doctor, em pot dir què em passa?
Té solució?
Hauria de deixar de córrer?
Si és així, prometo no tornar-me a queixar. Seguiré taral·lejant Azúcar Moreno o les Mocitas madrileñas.
NO ME LA PUEDO QUITAR DE LA CABEZA
Doctor, doctor!!! No sé qué me passa.
No creo que sea una cosa que sólo me afecte a mí. Me parece que nos pasa, más o menos, a todos los corredores.
Yo, me pongo a correr y la música me viene sola. Entra en mi cabeza y no hay forma de quitármela. No necesito ponerme auriculares, simplemente empiezo a correr y los acordes musicales van surgiendo poco a poco. A veces, me viene ese último tema que he estado escuchando antes de salir de casa. En otras ocasiones soy yo mismo quien intenta recordar la letra de alguna canción y la voy tarareando.
Pero lo que más me cuesta asimilar es cuando, por arte de magia, me encuentro tarareando excentricidades como el "Sólo se vive una vez", de las...Azúcar Moreno.
En ese momento me esfuerzo para intentar pernsar en Estopa, Jack Johnson, Brett Dennen o alguna cosa más de mi estilo. Me concentro, busco, encuentro una, respiro tranquilo...hasta que en un semáforo, al pasar por delante de un arbolito o ante cualquier otra circunstancia, bajo la guardia, me despisto...y vuelve a aparecer el "Sólo se vive una vez". Noooooooo!!!!!!!
Repito que creo que no debo ser el único al que le pasa. Pero es muy raaaaro. Sin embargo, las Azúcar Moreno no so lo peor que me viene a la cabeza. No sé si será cosa del famoso síndrome de Estocolmo (lo veo difícil, ya que nunca he sido aficionado del Real Madrid...y no creo que a estas alturas vaya a convertirme), pero de vez en cuando lo que no puedo sacarme de la cabeza, cuando corro, es el himno del Madrid!!!
Doctor, me puede decir qué me pasa?
Tiene solución?
Tendría que dejar de correr?
Si es así, prometo no volver a quejar,e. Seguiré tarareando Azúcar Moreno o las Mocitas madrileñas.
3 comentaris:
hehe... ets un crackkk!! afegeix a la llista mental "We are the Champions..."! ;) El que més m'agrada és que sovint les cançons venen acompanyades de records, sensacions... i encara fan que els km's passin més ràpid! ;P
... jejejejeje... sense comentaris !!!
Bea-És curiós que Queen no em vingui mai al cap? Seré un perdedor nat? Axò sí, quan sona en alguna de les nombroses bandes que hi ha a les maratons, se'm posa la pell de gallina.
Wladimir-T'ho agraeixo..reconec que era una entrada per encaixar burles.
Publica un comentari a l'entrada