No sé ben bé si aquest titular és la millor manera d'afrontar l'entrada que tot just començo a escriure. És una pregunta però no hi ha el signe d'interrogació. Sembla que hagi d'explicar "com recuperar-se d'una lesió", quan en realitat vaig bastant perdut. És habitual que només ens preocupem de certes coses quan ens toquen de prop i ens afecten. La prevenció, en l'esport, és clau. El que hi ha en joc és, ni més ni menys, la felicitat que ens suposa la pràctica d'un esport, en el meu cas, l'atletisme.
Sumo al voltant d'un any arrossegant molèsties a les lumbars i els isquiotibials. Tenint en compte que el dolor em permetia córrer i que les visites a metges, fisioterapeutes, osteòpates i acupunctors no m'aportaven solucions, vaig anar sumant quilòmetres. La preocupació s'agreuja quan apareix una nova lesió...i ja no et permet córrer.
En aquest punt és en el que em trobo actualment.
Avui fa una setmana que vaig sentir els primers símptomes i les petites solucions inicials no m'han permès recuperar-me. Avui he fet l'últim intent de sortir a córrer, 5 kms. Ho he tornat a fer amb dolor i, ara sí, decideixo parar. Els problemes els tinc al múscul recte intern. El diagnòstic està fet (inflamació del vast intern). La recepta, també: ús diari de l'el·líptica (per fer treball a nivell cardiovascular, sense impactes) i repeticions d'exercicics isomètrics (per enfortir la musculatura sense risc d'agreujar la lesió).
Prometo ser un bon pacient (ningú més que jo en sortirà beneficiat).
De decisions complicades, a menys d'un mes de la Marató de Barcelona, prefereixo no prendre'n.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Bona nit,
Primer de tot ànims i a recuperar-se ben aviat.
Jo també porto una temporada carregada de competicions i kms. Ara fa un mes vaig començar a notar uns dolors als isquiotibials que no hi ha manera de que marxin, va ser després de córrer la Marató Costa Daurada (vaig fer de llebre de 4h. i crec que aquest va ser el problema). Seria hora d'aturar-me i donar la temporada per finalitzada, malgrat que hem queden dues curses que vull fer o voldria fer. Però és tan dificil. Sempre penses que marxaran aquest dolors, i vas fent, i vas corrent, i vinga i dale... i al final tens que aturar-te per trons, lesionat i de mal humor, jejeje, aixó em sembla que ens ha passat a tots, però per molta experiència que tinguis, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra.
En fí, no vull fer pessat. Veurem que fem aquets dies.
Sebas, ho dit, a recuperar-se aviat, a veure si arribes a la Marató de Barcelona, i sino, no passa res.
Una abraçada.
Quan entres en aquesta espiral és difícil trobar solucions, però, sense ser un expert ni molt menys, crec que és encertat parar. Quan el cos no vol seguir, val més fer una petita aturada per tal de poder continuar gaudint molt temps d'aquest meravellós esport, al nivell que sigui. Ànims.
Mucha paciencia y sobre todo no decaigas, quizás un pequeño descanso y ....¡¡¡como nuevo!!! El cuerpo avisa y le has de obedecer. Un beso
Pocs remeis científics et puc donar.
El d'afluixar en l'entrenament, que és el que diu el sentit comú, ja l'apliques.
O sigui que només puc donar-te ànims i dir-te que t'espero veure el 17 de març a Barcelona plenament recuperat.
Mira Sebas , jo tinc una lesió molt semblant , he fet molts tractaments , però molts , i no m´han curat , ni amb descans . L´ últim que m´han recomanat son els factors de creixement , que es la unica cosa que no he provat .
Això si , el preu pica .
som els pupas... va ànims Sevas
Jo també vaig perdudíssim amb això de com recuperar-se, i això que sóc metge!
I ni entre traumatòlegs, fisios, osteòpates, podòlegs, acabo de trobar solucions definitives...
Hi ha alguns que hem nascut defectuosos...
Però haurem de seguir lluitant!!
MOLTS ÀNIMS!!
Publica un comentari a l'entrada