En l'última entrada escrivia sobre l'estada a Barcelona i la tirada de 30 quilòmetres, però la carretera de les Aigües dóna per a molt més. A mi m'agrada molt escriure però he de reconèixer que quan miro aquesta imatge, em quedo sense paraules ("my road, my city and me").
L'endemà de les dues hores el vaig invertir en una bona causa i vaig fer de llebre la Paz a la Badalona Running. No hi havia un objectiu clar, més enllà d'intentar anar a un bon ritme. Es va quedar lluny de la seva marca, (43'26" vs 44'14", però força per davant de la gran majoria de competidores. No és la primera vegada que puja a un podi a recollir trofeus, però sí que es tracta de la primera ocasió en què creua l'arribada d'una cursa en la tercera posició d'una classificació general. I això cal tenir-ho en compte. Arrossegava un procés gripós però va anar de menys a més, tot avançant rivals. El premi és totalment merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada