FERIDES DE GUERRA EN UN TEST DE 30

Curta però intensa. Pot semblar un tòpic, però és cert. Últimament les visites que faig a Barcelona se'm fan curtes. No tinc temps de fer gairebé res. Em passa volant, se m'escapa de les mans. Les prioritats són les prioritats i, afortunadament, els entrenaments ocupen un lloc destacat. Divendres vaig arribar a la mitjanit, amb son i cansat després de més de cinc hores a la carretera i un dia llarg a la feina. I l'endemà em llevava ben d'hora. A un quart de nou del matí començava el (primer) test llarg de cara a la marató. Va ser una tirada de 30 quilòmetres, amb dos més d'escalfament previ.
Acompanyat del gran Joan Prats, que es va sacrificar i va anar a un ritme més lent del que li toca, vam sortir del Pla dels Maduixers una mica per damunt de 4'/km. Vam trigar quatre quilòmetres a trencar la barrera i apropar-nos al ritme que buscava. Però era un dia de vent i amb els canvis de direcció que es fan a la carretera de les Aigües mai te'l vas trobant a batzegades. Els 8 primers kms vam fer-los a 32'11" (+-4'01).
La tornada, amb la incorporació d'en Cesc Guim, va ser decididament més ràpida, a 31'23" (+-3'55). Però també em va despertar el cansament. Em vaig prendre un gel a l'inici del km.17, però no era qüestió de gels...Em costava Déu i ajuda baixar de quatre. No entenia res, les cames no m'anaven.
Vaig lluitar per arribar fins al 23, on donava la volta per encarar els set últims. Allà era on "em jugava les garrofes", allà era on es decidia la jornada i allà és on m'estava quedant sense forces...i sense en Joan, que canviava a un ritme més competitiu.
Era l'hora de la veritat i em vaig entregar, des del primer parcial. A una mitjana de 3'54"/km i amb un últim gir, un quilòmetre 30 que va sortir en 3'45". No m'hauria pogut imaginar, mitja hora enrere, que acabaria amb aquelles bones sensacions.
30 kms a 3'57 no és un temps que em faci sentir orgullós, però és el temps que, ara per ara, tinc a les cames. Si sóc capaç de mantenir-lo durant tota la marató, m'aproximaré a les 2h46'.

La imatge curiosa que em deixa el test de dissabte la formen aquestes taques de sang a la samarreta. Simples ferides als mogrons, unes ferides de guerra que no te n'adones que hi són fins que les veus. El patiment va per una altra banda, és massa intens com per perdre's en altres històries. Això també és córrer.