LA MARATÓ DE BARCELONA HAURÀ D'ESPERAR

De ganes i d'il.lusió, me'n sobren.
El que em falta és tota la resta, tot el que es necessita per córrer una marató.
Primerament he d'acceptar que estic lesionat i que, per molt que hagi estat fent el.líptica, per molt que estigui anant al fisio, per molt gel que em posi al recte anterior...en dues setmanes no he millorat. Els intents que he anat fent de córrer no han funcionat (tret del que va protagonitzar l'anterior entrada d'aquest bloc...que va evolucionar cap al mateix fracàs que els anteriors intents). No és un dolor molt agut, però és una molèstia que, si corro, va a pitjor.
Afortunadament, ara fa cinc dies que no faig res i (ooooooh, gràcies!!!) no em fa mal. Esperaré uns dies encara, abans de tornar a córrer.
A tot això, l'estat de forma l'he anat perdent, òbviament.
Per segon any consecutiu em veig obligat a renunciar a córrer la Marató de Barcelona. El 2012 vaig salvar la situació amb una descoberta d'aquelles que et marquen. En la segona part del recorregut vaig acompanyar un debutant, el meu cunyat, Marc Mascarell. Ell no era corredor (tampoc s'hi ha tornat) però l'experiència, que vaig expressar en aquesta entrada al bloc, em va resultar excepcional.
D'aquí al 17 de març només falten dues setmanes. Quinze dies en què seguiré tractant-me la lesió. Sense presses, sense dates.
La Marató de Barcelona és allà, esperant-me. I hi seguirà el 2014 o quan el meu cos estigui preparat per fer-hi front i lluitar per algun repte personal.
Tot i això, el dia 17 seré a Barcelona.
Probablement hi aniré a animar amics (Joan Prats, Manel Alcalà, Josep Maria eFàbregas, Cesc Guim, Josep Maria Rubí, Àlex Castells, Bernat Solé, Xavi Bonastre, Arcadi Alibés, Jordi Soler...) però, sempre en funció de com evolucionin les molèsties, no descarto ajudar algú a intentar aconseguir el seu objectiu.