Joy Johnson era una corredora popular. Es va iniciar en l'atletisme tard, després d'haver arribat a la cinquantena. Era una d'aquelles dones que inspiren aquells que l'envolten. Tenia una força de voluntat que anava contra natura.
Diumenge corria per 25ena vegada a Nova York.
Al voltant del quilòmetre 33 va patir una caiguda i es va fer un cop al cap. Li van aconsellar retirar-se i anar-se'n a l'hospital. Però ella, caparruda, va voler acabar la cursa. Ho va fer vuit hores després del tret de sortida. Més cansada i adolorida que emocionada, va demanar els seus familiars que l'acompanyessin a l'hotel per descansar. I ja no es va tornar a despertar.
Qui era Joy Johnson?
No m'agrada pensar en la mort però el dia que em mori...no estaria malament acomiadar-me de la vida després d'haver gaudit, una vegada més, de la joia que suposa córrer una marató.
Descansi en pau, Joy Johnson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada