LES MEVES PORS ABANS DE L'ULTRA TRAIL COLLSEROLA

Ahir sis quilòmetres, avui deu més. Alguns canvis en pujada per agafar una mica de potència...i poca cosa més. D'aquí a dissabte no tinc intenció de variar gaire els meus entrenaments. La feina (bona o dolenta) ja està feta, així que l'únic que puc fer és treure'm el neguit o sortir a rodar. Crec que els últims mesos he sotmès el meu cos a un gran volum de quilometratge i tinc la sensació que arribo a la UTCollserola una mica cansat.
Vull dormir bé, menjar bé i anar ben tapat per evitar aquells refredats d'última hora que t'acaben deixant massa estovat.
Però si algú es pensa que només prenent unes poques precaucions tot anirà sobre rodes...va malament encaminat. No. Es tracta de 74 quilòmetres de muntanya, amb un desnivell positiu acumulat de 2.700 metres!!! Que no són cap broma.
Em fa il·lusió el fet de córrer a casa, a la muntanya de Barcelona i rodalies, al costat de la carretera de les Aigües on vaig entrenar durant tants quilòmetres en els meus inicis com a maratonià. Aquest és un punt sentimental que em motiva de forma especial i que sé que em donarà forces quan me'n faltin, que me'n faltaran. Però hi ha un altre aspecte que em desconcerta i és el fet de no conèixer el recorregut de la cursa. Conec alguns dels camins per on passarem, però no m'acabo de fer una idea de la prova en la seva plenitud. A mi m'agrada córrer pel circuit, veure les pujades, ensumar les branques, trepitjar els bassals i, en definitiva, saber on puc patir la garrotada .
Però a la UTCollserola no ha estat el cas. El que més s'apropa al meu coneixement del recorregut és aquest perfil  que facilita l'organització de la cursa:

El Tibidabo és a només 512 metres sobre el nivell del mar i la cursa, de fet, només puja fins als 450. Així que per guanyar gairebé 3.000 metres de desnivell, el trenca-cames està assegurat. I aquesta és la gran amenaça de la Ultra Trail Collserola, la gran trampa que La Nova Fita, és a dir la Mònica, en Marc i en Santi, ens han preparat.

Però els meus dubtes no s'acaben aquí. Sembla que els meus plans patiran un canvi i que, finalment, no podré viatjar a Barcelona fins divendres al matí. I això també serà un problema. Bé, el meu problema. Però cadascú en té els seus. Que aixequi la mà aquell que sigui a punt d'afrontar un repte i no ho faci amb una certa por.