dimecres, 17 de febrer del 2016

HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Després d'un llarg silenci al TORNAR A CÓRRER, fruit de l'eterna lesió als genolls, em disposo a treure-li les teranyines. Feia temps que volia posar-m'hi, però necessitava alguna cosa que pogués donar-li sentit. Des que a final d'agost vaig anar a veure el curandero d'Arantei, vaig seguir al peu de la lletra les seves recomanacions i em vaig passar 4 mesos sense fer absolutament res d'esport. L'objectiu, en teoria, era que totes les cadenes musculars afectades s'oblidessin de la lesió. Però no va funcionar.
Un cop passat aquest llarg període d'inhabilitació em vaig posar a les mans del doctor Carles Pedret, especialista en lesions musculars i tendinoses. Em va detectar una lesió de CAM, un problema a l'articulació del maluc que interfereix en el bon funcionament de la cama. Les recomanacions passaven per intentar estabilitzar la cintura lumbo-pèlvica i tornar a fer esport, sense dolor. Aquesta recuperació ja la vaig fer a Madrid, amb en Mario Navarro i el seu equip de Fisioincorpore (la Carmen i en Jesús). Una bona colla de sessions de fisioteràpia, juntament amb unes altres de pilates, i molta bicicleta estática, han fet possible una millora en la mobilitat del maluc.
A partir d'aquí, diumenge passat em vaig llançar a la piscina i, després de d'una hora de bicicleta de carretera passada per aigua, em vaig calçar les vambes i em vaig posar a córrer. Sentia que tenia les cames activades i que podia funcionar. Només va ser un minut, de prova. I després, un parell. Vaig analizar-ho tot, vaig estirar-ho tot i me'n vaig tornar cap a casa. Acabava de fer un primer pas en la recuperació. Però encara havia de veure com assimilava el meu cos aquest trot. En anteriors intents (i creieu-me, n'hi ha hagut molts!!!), l'endemà sempre m'havien fet mal els genolls.
Però dilluns va ser diferent.
I jo, content.

HAY LUZ AL FINAL DEL TÚNEL

Tras un largo silencio en el TORNAR A CÓRRER, a causa de la eterna lesión en las rodillas, me dispongo a sacarle las telarañas. Hacía tiempo que quería ponerme a ello, pero necesitaba alguna cosa diferente que pudiese darle sentido. Desde que a finales de agosto fui a ver al curandero d'Arantei, seguí al pie de la letra sus recomendaciones y me pasé 4 meses sin hacer absolutamente nada de deporte. El objetivo, en teoría, era que todas las cadenas musculares afectadas se olvidasen de la lesión. Pero no funcionó.
Una vez pasado este largo período de inhabilitación me puse en las manos del doctor Carles Pedret, especialista en lesiones musculares y tendinosas. Me detectó una lesión de CAM, un problema en la articulación de la cadera que interfiere en el buen funcionamiento de la pierna. Las recomendaciones pasaban por intentar estabilizar la cintura lumbo-pélvica volver a hacer deporte, sin dolor. Esta recuperación ya la hice en Madrid, con Mario Navarro y su equipo de Fisioincorpore (Carmen y Jesús). Un elevado número de sesiones de fisioterapia, unidas a otras de pilates y mucha bicicleta estática, han hecho posible una mejora en la movilidad de la cadera.
A partir de aquí, el domingo pasado me lancé a la piscina y, tras una hora de bicicleta de carretera pasada por agua, me calcé las zapatillas de atletismo y me puse a correr. Sentía que tenía las piernas activadas y que podía funcionar. Sólo fue un minuto, de prueba. Y después, un par. Lo analicé todo, lo estiré todo y me fui de vuelta a casa. Acababa de dar un primer paso en la recuperación. Pero todavía tenía que ver cómo mi cuerpo asimilaba ese trote. En anteriores intentos (y creedme, hubo muchos!!!), el día siguiente siempre había tenido dolor en las rodillas.
Pero el lunes fue diferente.
Y yo, contento.

1 comentari:

Patito feo ha dit...

Ojala sea de verdad una luz a la salida del tunel