SEGONA TRIATLÓ, DESTINACIÓ GIJÓN

(Traducción al castellano al final del artículo)

Aquest cap de setmana viuré el segon capítol de la meva història amb les triatlons. Tornaré a barallar-me amb la distància olímpica, però en aquesta ocasió serà una mica més lluny de casa, a la Santander Triathlon Series de Gijón. Hi haurà algunes diferències notables, en referència al dia del meu debut:

-Havent vist el temps que vaig fer a Barcelona he modificat la previsió que tenia i a Gijón sortiré en la primera onada de triatletes. Glupsssss (...ara em fa respecte)!!!

-En aquesta primera onada no hi haurà més de 85 participants (a Barcelona érem 150) i després, per darrere, surten cinc minuts després (a Barcelona la diferència era de, només, tres minuts). Així que si arribo tot sol, al darrere, em costarà agafar grup de bicicleta per compartir esforços.

-A Barcelona l'aigua del mar estava a una temperatura fantàstica. El Cantàbric és més fred i hem avançat dues setmanes més en la tardor.

-Com a tota la península, la previsió de pluja és bastant elevada. I això no em fa gràcia, tenint en compte que són 6 voltes a un circuit de només 7 quilòmetres, amb dues llargues rectes, una rotonda i dos girs de 90º.

-Córrer amb pluja no em preocupa, però el circuit també té girs molt tancats.

A Barcelona tot va anar molt bé, sí, però hauria de millorar les transicions. Especialment la primera, la de córrer amb la bicicleta al costat i pujar-m'hi en marxa. 

 SEGUNDO TRIATLÓN, DESTINO GIJÓN

Este fin de semana viviré el segundo capítulo de mi historia con los triatlones. Volveré a pelearme con la distancia , pero en esta ocasión será un poco más lejos de casa, en la Santander Triathlon Series de Gijón. Habrá algunas diferencias notables, en referencia al día de mi debut:

-Habiendo visto el tiempo que hice en Barcelona, he modificado la previsión que tenía y, en Gijón, saldré en la primera tanda de triatletas. Glupssssss (...ahora me da respeto)!!!

-En esta primera tanda no habrá más de 85 participantes (en Barcelona éramos 150) y, por detrás, saldrán cinco minutos después (en Barcelona sólo había tres minutos de diferencia). Así que si llego solo, cerrando mi grupo, me costará conectar con algún grupo de bicicleta, para compartir esfuerzos.

-En Barcelona, el agua del mar estaba a un a temperatura fantástica. El Cantábrico, en cambio, es mucho más frío y hemos avanzado dos semanas de otoño.

-Como en toda la península, la previsión de lluvia es bastante elevada. Y es algo que no me hace gracia, teniendo en cuenta que son 6 vueltas a un circuito de sólo 7 kilómetros, con dos largas rectas, una rotonda y dos giros de 90º.

-Correr con lluvia no me preocupa, pero el circuito atlético también tiene giros muy cerrados.

En Barcelona todo fue a pedir de boca, sí, pero debería mejorar las transiciones. Especialmente la primera, en el tramo de correr con la bicicleta a un lado, y montarme en marcha.