(Traducción al castellano al final del artículo)
Aquesta setmana hem passat la frontera de l'últim mes. Avui, diumenge, ja només queden 4 setmanes per al Challenge de Madrid. Les cames em comencen a tremolar. Es tracta del meu debut en la distància "ironman" d'una triatló, un terreny desconegut, un repte totalment diferent als que estic acostumat.
Sóc corredor, de sempre. I la bici m'ha agradat sempre, també. De fet, de petit, abans d'iniciar-me en l'atletisme de competició, vaig arribar a plantejar-me competir en ciclisme (tenia el Velòdrom d'Horta molt a prop de casa). No ho vaig fer, però la bicicleta també m'apassiona. Ara bé, la natació mai m'ha cridat l'atenció. De fet, no m'agrada. I, el més important, no se'm dona bé. Suposo que aquest últim factor té molta importància en els anteriors.
El cas és que m'apunto a una competició que, si eliminéssim la natació, ja seria per sí mateixa una prova d'una dificultat brutal. Però si no l'eliminem, pot donar-se el cas que comenci a pedalar amb un globus al cap escandalós i una descoordinació de braços espectacular.
Tot i això, tinc confiança. Molta. Estic convençut que me'n sortiré.
Ahir vaig fer una sortida en bicicleta, tot sol, per pujar els tres ports del Challenge, cadascun pel seu vessant. M'agraden. Em motiven molt. Vaig fer 112 quilòmetres i 2.000 metres de desnivell positiu i les sensacions van ser brutals. Vaig intentar contenir el ritme, no passar-me de punt, mantenir el nivell d'esforç que crec que seguiré el dia de la prova (70-80%), per tal de no hipotecar la marató que hauré de fer després.
L'esperit d'aquest repte és el d'una cursa d'ultradistància:.step by step, anar cremant etapes, pas a pas. Però sobre aquest tema ja m'explicaré millor en la pròxima entrada.
CHALLENGE DE MADRID: UN POCO MÁS CERCA
Esta semana hemos pasado la frontera del último mes. Hoy, domingo, ya sólo quedan 4 semanas para el Challenge de Madrid. Las piernas me tiemblan al pensarlo.Se trata de mi debut en la distancia "ironman" de un triatlón, un terreno desconocido, un reto totalmente diferente a los que estoy acostumbrado.
Soy corredor, de siempre. Y la bici me ha gustado siempre, también. De hecho, de pequeño, antes de iniciarme en el atletismo de competición, me planteé competir en ciclismo (tenía el Velódromo de Horta muy cerca de casa). No lo hice, pero la bicicleta, sin dudas, me apasiona. Eso sí, la natación nunca me llamó la atención. De hecho, no me gusta. Y lo que es más importante, no se me da bien. Supongo que este último factor tiene mucha importancia en los anteriores,
El caso es que me apunto a una competición que, si eliminásemos la natación, ya sería, por sí misma, una prueba de una dificultad brutal. Pero si no la eliminamos, puede darse que empiece a pedalear con un globo en la cabeza y una descoordinación de brazos espectacular.
A pesar de ello, tengo confianza. Mucha. Estoy convencido de que lo lograré.
Ayer hice una salida en bicicleta, yo solo, para subir los tres puertos del Challenge, cada uno por su vertiente. Me gustan. Me motivan mucho. Hice 112 kilómetros y 2.000 metros de desnivel positivo. y las sensaciones fueron brutales. Intenté contenter el ritmo, no pasarme de punto, mantener el nivel de esfuerzo que creo que llevaré el día de la prueba (70-80%), para no hipotecar esos 42 kilómetros de carrera a pie que tendré que hacer a continuación.
El espírituo con el que tengo que afrontar este reto es el de una carrera de ultradistancia: step by step, quemando etapas, paso a paso. Pero sobre este tema ya explicaré bien mis intenciones en la próxima entrada.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris triatlo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris triatlo. Mostrar tots els missatges
diumenge, 27 d’agost del 2017
CHALLENGE DE MADRID: UNA MICA MÉS A PROP
Etiquetes de comentaris:
Challenge Family,
Challenge Madrid,
corre,
nada,
pedalea,
running,
triatlo,
triatlon,
ultradistancia
dijous, 20 d’octubre del 2016
SEGONA TRIATLÓ, DESTINACIÓ GIJÓN
(Traducción al castellano al final del artículo)
Aquest cap de setmana viuré el segon capítol de la meva història amb les triatlons. Tornaré a barallar-me amb la distància olímpica, però en aquesta ocasió serà una mica més lluny de casa, a la Santander Triathlon Series de Gijón. Hi haurà algunes diferències notables, en referència al dia del meu debut:

-Havent vist el temps que vaig fer a Barcelona he modificat la previsió que tenia i a Gijón sortiré en la primera onada de triatletes. Glupsssss (...ara em fa respecte)!!!
-En aquesta primera onada no hi haurà més de 85 participants (a Barcelona érem 150) i després, per darrere, surten cinc minuts després (a Barcelona la diferència era de, només, tres minuts). Així que si arribo tot sol, al darrere, em costarà agafar grup de bicicleta per compartir esforços.
-A Barcelona l'aigua del mar estava a una temperatura fantàstica. El Cantàbric és més fred i hem avançat dues setmanes més en la tardor.
-Com a tota la península, la previsió de pluja és bastant elevada. I això no em fa gràcia, tenint en compte que són 6 voltes a un circuit de només 7 quilòmetres, amb dues llargues rectes, una rotonda i dos girs de 90º.
-Córrer amb pluja no em preocupa, però el circuit també té girs molt tancats.
A Barcelona tot va anar molt bé, sí, però hauria de millorar les transicions. Especialment la primera, la de córrer amb la bicicleta al costat i pujar-m'hi en marxa.
Este fin de semana viviré el segundo capítulo de mi historia con los triatlones. Volveré a pelearme con la distancia , pero en esta ocasión será un poco más lejos de casa, en la Santander Triathlon Series de Gijón. Habrá algunas diferencias notables, en referencia al día de mi debut:

-Habiendo visto el tiempo que hice en Barcelona, he modificado la previsión que tenía y, en Gijón, saldré en la primera tanda de triatletas. Glupssssss (...ahora me da respeto)!!!
-En esta primera tanda no habrá más de 85 participantes (en Barcelona éramos 150) y, por detrás, saldrán cinco minutos después (en Barcelona sólo había tres minutos de diferencia). Así que si llego solo, cerrando mi grupo, me costará conectar con algún grupo de bicicleta, para compartir esfuerzos.
-En Barcelona, el agua del mar estaba a un a temperatura fantástica. El Cantábrico, en cambio, es mucho más frío y hemos avanzado dos semanas de otoño.
-Como en toda la península, la previsión de lluvia es bastante elevada. Y es algo que no me hace gracia, teniendo en cuenta que son 6 vueltas a un circuito de sólo 7 kilómetros, con dos largas rectas, una rotonda y dos giros de 90º.
-Correr con lluvia no me preocupa, pero el circuito atlético también tiene giros muy cerrados.
En Barcelona todo fue a pedir de boca, sí, pero debería mejorar las transiciones. Especialmente la primera, en el tramo de correr con la bicicleta a un lado, y montarme en marcha.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona Triathlon,
Santander Triathlon Series,
Tornar a Córrer,
tornaracorrer,
triatlo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



