Han passat des setmanes però ja hi torno a ser, al peu del canó. No va arribar a ser una tendinitis. Es va quedar en sobrecàrrega a l'extensor del peu dret i, pràcticament, ja ha desaparegut del tot. Corro. Torno a córrer. Una altra vegada. Sembla cíclic, però és així.
En aquestes dues setmanes he anat corrent (això sí, evitant els canvis de desnivell que hi ha en el meu nou circuit predilecte. Ha ajudat a no apropar-m'hi el fet que he passat uns dies turistejant a cavall entre Galícia i Catalunya. També hi han tingut a veure els automassatges, l'esprai de W2W i les sessions de fiosioteràpia (amb punció seca inclosa).
Han pasado dos semanas pero ya vuelvo a estar ahí, al pie del cañón. No llegó a ser una tendinitis. Se quedó en una sobrecarga del extensor del pie derecho i, prácticamente, ya ha desaparecido completamente.
Corro. Vuelvo a correr. Otra vez. Parece cíclico, pero es así.
En estas dos semanas he ido corriendo (evitando, eso sí, los cambios de desnivel de mi nuevo circuito predilecto). Me ayudó a no acercarme a él, el hecho de que he estado turisteando, por tierras gallegas y catalanas. También han tenido mucho que ver los automasajes, el spray de W2W y las sesiones de fisioterapia (con punción seca incluida).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada