FALTEN DEU SETMANES PER A LA MARATÓ DE BARCELONA

Et despistes i se t'escapa el temps. Per què corre tant? Per què vola? Per què, justament ara que m'estic divertint de mala manera i sento que "progresso adequadament"? No val adormir-se. La Marató de Barcelona és a la cantonada i entrem en les setmanes decisives, aquelles que ens situaran en un estat de forma, òptim o no, per aconseguir la marca desitjada.
El meu no és genial, tampoc m'enganyaré, però sé que els resultats acabaran caient pel seu propi pes. Ho han de fer. M'ho estic guanyant...dic jo.
L'horitzó de la marató sempre el tinc en ment, però hi he parat especial atenció quan he anat a repassar els entrenaments d'aquesta setmana. El compte enrere de 10 setmanes no podia passar desapercebut. El cert, però, és que la meva intenció, era escriure sobre aquest inici d'any. Sobre el refredat que vaig enganxar després del "superstage" de Barcelona i que em va deixar k.o. durant quatre dies o sobre un rodatge de 20 kms que vaig fer dijous o sobre les sèries de mil: l'entrenament que vaig acabar avorrint en la meva darrera època a Cornellà s'ha convertit ara en una motivació especial. Ni en faig moltes ni són molt ràpides. Però recupero molt poc. I progresso, que és el més important.
Les d'aquesta setmana (5 de1000, rec.1') van acabar deixant-me una mitjana de 3'34"/km (3'31", 3'32", 3'35", 3'32" i 3'38"). Els números mostren que em vaig quedar sense benzina per a l'última, però les ganes que hi estic posant em van fer aguantar fins al final.
També van ser les ganes, en aquest cas, de competir, les que van fer que m'apuntés a la Carrera de Reyes Fundación Solventia, un 10K que s'estrenava avui a Madrid, a la zona de La Vaguada.
Nou del matí, zero graus a la línia de sortida d'una cursa de dues voltes a un circuit amb una pujada pronunciada de més de dos quilòmetres i mig, pujada més dura que la del circuit del Riu Ripoll. La baixada, també s'ha de dir, també ha estat interessant i divertida. Segueixo veient que pujo millor del que baixo. Després d'un inici de cursa esbojarrant i la posterior reconfiguració de la cursa, hem anat mantenint les posicions durant els sis quilòmetres del mig. En la part final, tot i que no he tingut una evolució tan bona com la del dia de Sant Esteve a Sabadell, he tornat a avançar atletes. M'he vist molt a prop de baixar de 36', però m'han sobrat 16" (en un 10K sense aquest exagerat desnivell ja estaria en els 35' (o això penso...optimista de mi)). i he creuat la línia d'arribada en 15ª posició.
Avui és cinc de gener, nit de Reis. Nit per somiar. No m'agrada demanar, i menys encara quan sento que (gairebé) tinc tot el que necessito. Però si em respectessin les lesions...em faria tant més feliç.