38 QUILÒMETRES DE MUNTANYA, PUJANT EL PORT DE LA MORCUERA

Ja sóc a mitja cursa. El reconeixement del terreny que he estat fent durant les últimes setmanes m'ha dut, aquest matí, fins una mica més enllà de la meitat del Trail de Peñalara. Potser no quedarà bé que ho digui però m'ha resultat una etapa senzilla. He sortit des d'una mica més avall (a 1050 metres d'altitud) d'Hoya de San Blas, a través d'una pista forestal ben ampla. El dia no era bo, els núvols m'aventuraven un entrenament passat per aigua.

Panorama poc atractiu per començar - Tornar a Córrer

És una zona en què es pot córrer còmodement, en què vas guanyant desnivell a poc a poc fins que t'endinses al bosc. En aquell punt he enganxat un corredor que feia pinta d'estar fent el mateix que jo: preparant-se pel GTP'2013. Hem anat pujant plegats, trotant, parlant de tot una mica. Córrer en companyia sempre fa més entretingut el recorregut i menys pesat l'entrenament. En aquest sentit, amb en Valdo, hem connectat bastant bé. A falta de dos quilòmetres pel port no hem sabut trobar el camí correcte per pujar-hi, així que hi hem arribat a través d'una variant. Plovia i hi havia boira, així que he desistit de baixar fins a Rascafría (intenció inicial) i ens hem limitat a avançar per la pista de descens durant uns quilòmetres...i girar cua cap al cotxe. Quan hem arribat per segona vegada al Port de la Morcuera el cel s'havia obert una mica i el paisatge que se'ns presentava al davant era bastant millor que el que reflecteix aquesta fotografia.

Amb en Valdo, a la Morcuera - Tornar a Córrer

Al final he tancat l'entrenament amb 38,6 kms, 4h15' (+-6'37"/km) i 1200 metres de desnivell positiu. Molt content per com ha aguantat el cos, però també amb la sensació que (avui que era fàcil) podria haver fet una tirada més llarga. Tant se val, sense presses, que tot suma.

El Trail de Peñalara no serà la primera cursa de muntanya d'aquesta nova època. He acceptat la proposta d'en Jordi Eroles, company de TV3, i aquest pròxim dissabte correré la Marató de l'Emmona, una cursa que comença a Sant Joan de les Abadesses (750 m.) i finalitza a Núria (1.964 m.), després d'haver superat cims de més de 2.800 metres d'altitud i completar un desnivell de +3.900. Poca broma. En castellà diuen allò de ...Málaga y malagón, no? Doncs a mi em fa justícia.

ENTRENAMENTS NOCTURNS PER AL TRAIL DE PEÑALARA

Crec que hi ha coses a les quals un no s'hi arriba a acostumar mai a la vida. Pots esforçar-t'hi, pots repetir-ho una i mil vegades...però no t'hi acostumes, no. Una d'aquestes és córrer de nit. I què hi faig jo corrent a la nit?. Doncs res, intentant un impossible. Al Trail de Peñalara, que disputo d'aquí a tres setmanes, van decidir que donarien la sortida a les onze de la nit. Suposo que serà per evitar moltes hores de sol i la calor excessiva de finals del mes de juny. Però...jo a la nit, habitualment, DORMO!!! 

No és una queixa, no. Tampoc és un lament, no. És la constatació d'una realitat. Jo vull córrer el Trail de Peñalara i les condicions són les que són. I jo m'hi intento adaptar.

01:50 a.m.-Tornar a Córrer

Ahir vaig fer un entrenament nocturn, després de l'habitual partida de pòquer dels dijous. Al voltant de les dues de la matinada sortia de Sanchinarro en direcció a Ventas...on arribava tres quarts d'hora més tard. No té res a veure amb una sessió a la muntanya, però crec que tot suma. O com a mínim me'n vull convèncer.

02:35 a.m.-Tornar a Córrer

Abans de la cita de Peñalara, però, la setmana que ve, en una decisió que he pres en les últimes hores, m'estrenaré en una marató de muntanya.

TRAILRUNNING...ON M'HE FICAT???

7 hores i 20 minuts per la muntanya. Ara corrent, ara trotant, ara caminant. Ara mirant el paisatge, ara buscant el camí, ara tornant enrere. 7 hores i vint minuts per fer 49 quilòmetres. Va ser un bon entrenament, el vaig fer ahir. Però quan ahir vaig arribar al cotxe no valia per res, no tenia esma ni per anar-me a mullar els peus a un rierol que hi havia a escassos trenta metres de l'aparcament. Va ser un d'aquells dies en què el pilot automàtic estava programat per arribar fins al cotxe...i no més enllà. Amb les reserves esgotades vaig tornar cap a casa, amb ganes d'allunyar-me de les muntanyes, tancar-me entre les meves quatre parets, estirar-me al llit i descansar.

Quan ja has acabat, sempre és bo mirar d'on véns - Tornar a Córrer

El recorregut va ser el següent: La Barranca-La Maliciosa (5,5kms-1h9'), La Maliciosa-Canto Cochino (10 kms-1h36'), Canto Cochino-Collado de la Dehesilla (4,5 kms-48'), Collado de la Dehesilla-Hoya de San Blas (5,6 kms-1h4')...i Hoya de San Blas-Manzanares el Real-Navacerrada-La Barranca (23,3 kms-2h42'). Desnivell positiu acumulat de 2.130 metres.

Al cim de La Maliciosa no hi vèiem tres en un burro - Tornar a Córrer

Era una jornada dedicada a conèixer una mica més el traçat per on disputaré, el pròxim 28 de juny, el Trail de Peñalara 80K. Necessito aprendre moltes coses d'aquest món (nou, per a mi) i això només s'aconsegueix a base de pràctica sobre el terreny. En aquesta última classe pràctica vaig aprendre que en el món del trailrunning no pots deixar de mirar on trepitges (si ho fas, t'ensopegues), però també és necessari alçar la vista per buscar fites i referències visuals (si no ho fas, et perds). 

Del que no estic convençut és d'haver trobat la solució al dilema. Possiblement, anar a ritme lent i aturar-se a observar bé quan sigui necessari, sigui el més adient. Tot i que vaig anar amb molt de compte en tot moment, vaig caure dues vegades i em vaig perdre unes quantes més.

Sumo tres entrenaments específics de muntanya i ja vaig veient que això no és ben bé el que em pensava. És duríssim. A la muntanya, córrer costa molt. Quan trobes terreny més còmode, estàs tan cansat que el que et falten són ganes de córrer.



A la muntanya, quan s'obre una escletxa canvia el panorama - Tornar a Córrer

Vaig decidir iniciar aquesta nova etapa més per la llarga distància i per la muntanya. Però no tinc clar que pugui superar els reptes que em proposo. Ara per ara, el Trail de Peñalara se'm fa molt coll amunt. Suposo (confio, desitjo) que demà ho veuré d'una altra manera.

JA TINC REPTE: TRAIL DE PEÑALARA-80K

Vaig decidir fer el salt a les ultres po vaig fer sense tenir una idea clara de ni quan ni on volia córrer. No m'ha costat gaire decidir-me. El Gran Trail de Peñalara es disputa a finals de juny, d'aquí a 40 dies, i em cau molt a prop. La distància de la prova reina és de 110 quilòmetres, però hi ha alternatives atractives com una de 60K o una altra de 80K. És aquesta última la que he elegit. 3800 metres de desnivell positiu acumulat, amb sortida des de Navacerrada i arribada a La Granja. En el recorregut s'hauran de superar dos cims (La Maliciosa-2227 m i Peñalara-2428 m) i diferents colls o ports de muntanya (Dehesilla, Morcuera, Perdón i Reventón)...tota una tortura per algú que està acostumat a l'asfalt. Per si no fossin poques dificultats cal afegir-hi el fet que la cursa comença a les onze de la nit!!! És a dir que quan surti el sol...ja no hi veurem.
Ahir a la tarda em vaig escapar a Navacerrada amb la intenció de fer un primer reconeixement de la zona. La idea era fer el primer tram del recorregut, amb la pujada a La Maliciosa i descens fins a Canto Cochino (18K), per tornar al punt de sortida per una altra pista (33K). 

La Maliciosa al fons - Tornar a córrer

Primers trams amb neu - Tornar a córrer

Avançar corrent es fa pesat - Tornar a córrer

Però les coses no van anar com m'imaginava. El temps va anar empitjorant a mida que m'anava endinsant a la muntanya i la neu va cobrir el camí. Entre la meteorologa i el fet que no vaig observar el mapa amb deteniment, va fer que em desviés cap a l'oest, seguint el PR17 que condueix al port de Navacerrada. Quan men'n vaig adonar, dalt del coll, vaig preferir girar cua i anar a buscar el punt en què havia comès l'error.


Neva, hi ha ventada i m'he equivocat de camí - Tornar a córrer

No m'alegra haver-me equivocat, tot i que prefereixo haver-ho fet en un entrenament que no el dia de la cursa...d'això es tractava, no? Hi ha moltes coses que he d'aprendre, de la muntanya i de les curses de muntanya. Cal començar des de zero i anar sumant. L'experiència d'ahir, n'estic convençut, em servirà en el futur.Gràcies a la Bea Garcia i a la Real Sociedad Espanyola de Alpinismo Peñalara, que han fet possible queem pugui plantejar aquest nou repte. Ara em toca a mi la feina de preparar-me per aquest nou objectiu. I no és poca.