EL TERCER TEMPS...A LA MARATÓ

En un esport com el futbol, en què l’engany és a l’ordre del dia, els jugadors simulen lesions per perdre temps i fingeixen agressions perquè els àrbitres expulsin als rivals, en el món del futbol, dic, estan intentant instaurar el Tercer Temps, allò que caracteritza el rugbi com l’esport més noble que existeix. Jo no he estat mai un seguidor de l’esport dels XV, però n’envejo aquestes trobades post partit. S’hauran repartit llenya durant tot el duel, però al final, quan sona el xiulet de l’àrbitre, els dos equips tenen una cita al bar de l’estadi per compartir unes cerveses i comentar la jugada. A Espanya, la Lliga de Futbol Professional (LFP) en nom del fair play està intentant instaurar el Tercer Temps. Però les coses que es fan forçades mai condueixen enlloc. Van elegir el Màlaga-Espanyol com a experiència pilot, i van fer-hi anar tres jugadors per banda, a més de l’equip arbitral. L’important era la foto de cara a la galeria, una imatges sense sentit, que no val res.
Una imatge ben diferent a la que es va estar repetint, una i mil vegades, diumenge passat, al passeig de Maria Cristina després de la Marató de Barcelona. 

Foto: Paz Rodríguez @PazRFoto

 De vegades penso que els maratonians correm per poder explicar-ho. Utilitzo el plural conscient que no sóc únic ni un dels pocs. Que creuem la línia d’arribada, intentem recuperar l’alè, i quan en tenim una mica, el primer que fem és comentar la jugada amb  el corredor que tenim més a prop, tant hi fa si hem compartit quilòmetres o si només li hem disputat l’esprint final. Parlem del temps que hem fet, del que volíem fer, de les inclemències meteorològiques, de la distància ben o mal mesurada, dels avituallaments, d’aquell espectador que, tot passejant el gos, ha creuat el carrer sense mirar i gairebé ens fa caure a tots...Hi ha mil coses que ens vénen al cas quan acabem una cursa, mil coses que hem viscut en un espai més o menys reduït de temps, mil coses que necessitem comentar. I no hi ha millor oient ni millor conversador que aquell amb qui acabes de córrer, aquell amb qui acabes de competir. És un Tercer Temps que surt de dins. No té lloc a la barra d’un bar ni en una petita sala preparada, amb fotògrafs esperant captar-ne la imatge. Es produeix mentre ens traiem el xip de les vambes (asseguts en una freda cadira de plàstic) o en el camí del guarda-roba, mentre bevem el refresc que ens acaben de donar.

Foto: Paz Rodríguez @PazRFoto

L’atletisme és un esport individual i solitari, on lluites per un objectiu particular que, probablement, només t’afecta a tu. Però també és un esport en què gaudeixes dels èxits dels rivals i pateixes pels mals moments dels rivals. I això, sense aquest Tercer Temps, no seria el mateix.

Foto: Paz Rodríguez @PazRFoto

Ara bé, després del tercer arriba el “Quart Temps”, aquell en què els que ens aguanten la xerrameca són els amics i la família, pacients oients sovint cansats de sentir les mateixes històries de sempre, però que segueixen posant bona cara, una vegada i una altra, contents de veure’ns tan feliços.

FULL DE RUTA PER A BARCELONA

Hi he estat pensant molt durant aquestes dues últimes setmanes, sobretot després d'haver pres la decisió de córrer la Marató de Barcelona. Falten tres mesos i pocs dies per a la cita però m'aniria bé fer un plantejament a llarg termini i marcar un full de ruta, amb les curses que tinc intenció de disputar. És un calendari obert a modificacions però a grans trets quedaria marcat per les següents proves:

     16 desembre -10K Cursa Solidària Majadahonda
     26 desembre - 9K Cursa pel Riu Ripoll (Sabadell)
     13 gener - 10K Trofeu Paris (Madrid)
     27 gener - Mitja Marató Getafe
     10 febrer - Mitja Marató Fuencarral El Pardo (o 17 febrer - Mitja Marató Guadalajara)
     3 març - Mitja Marató Collado Villalba "Tragamillas"

Aquest llistat em permetria competir cada quinze dies, deixant-me lliure un cap de setmana cada dos per anar al circuit de la Casa de Campo i fer tirades llargues. Tot plegat fa molt bona pinta i si fos capaç de competir en les sis curses tinc confiança que m'anirà millor que a Sant Sebastià. El més important, com no podia ser d'una altra manera, és que les lesions (que tinc) em respectin. La setmana passada vaig sumar 64 quilòmetres i, a partir d'aquesta, no en faré menys de 80 en cap de les que hi ha fins al 17 de març.

Dels 64 de la setmana passada, repartits en sis sessions, vaig córrer dos dies amb el meu cosí Francesc Guim, un crac de 2h31' a la Marató de Barcelona'12. Un passeig per a ell, que ahir corria el mític Cross de Granollers, i un test "despertacames" per a mi, que no sumava 17 quilòmetres seguits des d'abans de la Marató de Donosti.

//////////////////////////////////////////////////////////

HOJA DE RUTA PARA BARCELONA

He estado pensando mucho durante estas dos últimas semanas, sobretodo después de haber decidido correr el Maratón de Barcelona el próximo mes de marzo. Faltan tres meses y pocos días para la cita pero me iría bien hacer un planteamiento a largo plazo y marcar una hoja de ruta, con aquellas carreras que tengo intención de disputar. Es un calendario abierto a modificaciones pero, a grandes rasgos, quedaría marcado por las siguientes pruebas:


16 Dicicembre -10K Carrera Solidaria Majadahonda
26 Ddicicembre - 9K Cursa pel Riu Ripoll (Sabadell)
13 Enero - 10K Trofeo Paris (Madrid)
27 Enero - Medio Maratón Getafe
10 Febrero - Medio Maratón Fuencarral El Pardo (17 Febrero - Medio Maratón Guadalajara)
3 Marzo - Medio Maratón Collado Villalba "Tragamillas"

Este listado me permitiría competir cada quince días, liberándome un fin de semana cada dos para ir al circuito de la Casa de Campo y hacer tiradas largas. En general tiene muy buena pinta. Si fuese capaz de competir en las seis carreras, me daría mucha confianza de cara a Barcelona y lucharía con garantías para mejorar el tiempo alcanzado en San Sebastián. Sin embargo, lo más importante, como no puede ser de otra manera, es que las lesiones (que actualmente padezco) me respeten. La semana pasada sumé 64 kilómetros, una cifra de la que no bajaré hasta el próximo 17 de marzo.

De los 64 de la semana pasada, repartidos en seis sesiones, corrí dos días con mi primo Francesc Guim, un crac de 2h31' en el Maratón de Barcelona'12. Fueron dos paseos para él, que ayer corría el mítico Cross de Granollers, y un test "despierta-piernas" para a mí, que no sumaba 17 kms seguidos desde antes del Maratón de Donosti.