HAT-TRICK A LA MITJA MARATÓ DE MADRID

(Traducción al final del artículo)
No, no hi he corregut. Encara no puc córrer, tot i que segueixo fent bicicleta de carretera (i spinning, al gimnàs). Li he tornat a agafar el gustet a les dues rodes i em començo a divertir fent esport...uns quants mesos després. Però sóc conscient que el divertiment total no arribarà fins que no comenci a córrer. Aquest diumenge m'he "martiritzat" una mica i he anat a veure l'Asics Medio Maratón Villa de Madrid. Això és el que pensava a primera hora del matí, quan sortia de casa. Veure una cursa quan no hi pots prendre part no és una cosa que m'agradi gaire. Però quan el que veus es converteix en històric, aleshores tot canvia.
A Madrid avui han fet un hat-trick.

Peter Emasa, el guanyador - Tornar a Córrer

 El primer d'arribar, el kenià Peter Emasa, ho ha fet en un temps rècord d'1h2'00" (set segons més ràpid que l'anterior).
La primera dona, la també keniana Cynthia Jerotich, no només ha batut l'anterior millor marca de la prova, sinó que l'ha pulveritzat (gairebé dos minuts menys!!!), 1h9'40".
El millor de tots els rècords, però, l'han aconseguit entre tots els participants. La crisi econòmica sembla que no pot amb aquesta prova i 16.949 corrededors (dels 20.500 que s'havien inscrit) han creuat la línia d'arribada. La xifra em sembla una autèntica passada!!!

Marea verda a la sortida - Tornar a Córrer

Especialment m'ha agradat la sortida, en una única tanda de corredors. S'ha allargat durant gairebé quinze minuts, però ho prefereixo a les diferents tandes que es fan en altres curses multitudinàries. No hi ha hagut col·lapse de sortida ni d'arribada...semblava que els atletes es posessin d'acord.
Amics que corrien n'hi havia molts. Felicito en Pablo, Marc,Toribio, Jero, Javi, Rodrigo, Paz, Noelia...i tants altres que ara no em vénen al cap. No queda tant per poder tornar-vos a fer companyia, això sí, des de dins.

HAT-TRICK EN EL MEDIO MARATÓN DE MADRID

No, no la he corrido. Todavía no puedo correr, a pesar de que sigo haciendo bicicleta de carretera (y spinning en el gimnasio). Le he vuelto a pillar el gustillo a las dos ruedas y empiezo a divertirme haciendo deporte...unos cuantos meses después. Pero soy consciente de que el divertimento total no llegará hasta que no empiece a correr. Este domingo me he "martirizado" un poco y he ido a ver el Asics Medio Maratón Villa de Madrid. Así es como pensaba a primera hora de la mañana, cuando salía de casa. Ir a ver una carrera en la que no puedes participar no es una cosa que me acabe de gustar. Pero cuando lo que ves se convierte en algo histórico, entonces todo cambia. En Madrid, hoy, han conseguido un hat-trick. 

Peter Emasa, el ganador - Tornar a Córrer

El primero en llegar, el keniano Peter Emasa, lo ha hecho en un tiempo récord de 1h2'00" (siete segundos más rápido que el anterior).

La primera mujer, la también keniana Cynthia Jerotich, no sólo ha batido el anterior mejor registro, sino que lo ha pulverizado (casi dos minutos menos!!!), 1h9'40".

El mejor de todos los récords, sin embargo, lo han conseguido entre todos los participantes. La crisis económica parece que no puede con esta prueba y 1.949 corredores (de los 20.500 que se habían inscrito) han cruzado la líniea de llegada. La cifra me parece una auténtica pasada!!!

Marea verde en la salida - Tornar a Córrer

Especialmente me ha gustado la salida, hecha en una única tanda. Se ha alargado durante casi quince minutos, pero lo prefiero así, antes que en diferentes tandas, como se hace en otras carreras multitudinarias. No ha habido colapso en la salida y tampoco en la llegada...parecía que los atletas se hubieran puesto de acuerdo.

Amigos que corrían había muchos. Felicito a Pablo, Marc,Toribio, Jero, Javi, Rodrigo, Paz, Noelia...y tantos otros que ahora seguro que se me olvidan. No queda tanto para que pueda volver a haceros compañía, eso sí, desde dentro.

SAMSUNG HOPE RELAY O COM AJUDAR ELS NECESSITATS SENSE QUE ET COSTI UN EURO

En moments delicats com els que estem vivint últimament, m'agrada la iniciativa que ha tingut la gent de Samsung per ajudar l'ong "Aldeas Infantiles SOS". No et demanen que afluixis la cartera i inverteixis ni un cèntim d'euro: els diners, ja els posen ells. No et demanen roba, llet o material escolar. Només et demanen que surtis al carrer i et posis a córrer. Així de senzill. Per cada quilòmetre que corris (o caminis, tampoc t'hi has de deixar la pell) ells donaran un euro a aquesta organització internacional d'ajuda a la infància. A mi m'hi m'ho va proposar en Pablo Villalobos, padrí de la iniciativa i campió d'Espanya de marató, l'any 2010.

Per col·laborar únicament cal descarregar-se l'aplicació SAMSUNG HOPE RELAY La promoció estarà vigent fins al proper 12 d'agost, no comptaran més de 42 quilòmetres per sessió (no la podré utilitzar a la Isostar Desert Marathon) i tot plegat té una inversió màxima de 120.000 euros. Fem que se'ls gastin?

Jo, de moment, sumo 27 euros recaptats en els dos dies que fa que hi col·laboro. En un enorme llistat de participants, sóc el 427è corredor que més quilòmetres ha corregut. No m'agrada trobar-me tan avall a la classificació...així que me'n vaig a córrer una mica.

MÀGIA A L'ESTADI OLÍMPIC...BY ASICS

Això de viure a Madrid, havent nascut i crescut a Barcelona bona part de la meva vida (i estimant-la com me l'estimo) fa que cada vegada que hi vaig, experimenti sensacions fantàstiques. La família, els amics, la ciutat en sí...tot plegat em suposa una injecció de positivisme que deixa en estat atontat durant uns dies. Avui, a més de les circumstàncies que resulten habituals en cada visita, he tingut l'oportunitat d'emocionar-me en un escenari mític, com és l'Estadi Olímpic de Montjuïc (o l'Estadi Olímpic Lluís Companys, com vulgueu). És mític pels Jocs, és mític perquè és preciós i és mític perquè allà vaig finalitzar la meva primera marató, l'any 1996.

El blau de la pista, l'única diferència, setze anys després

Aquest matí ASICS ha presentat públicament l'acord que el converteix en nou patrocinador tècnic de la Marató de Barcelona i han tingut la genial idea de fer-ho de forma poc convencional però molt més propera i directa, amb una sessió d'entrenament, a l'estadi Olímpic, dirigida per tres atletes ASICS de nivell (Pablo Villalobos, Marcel Zamora i Marc Roig).

Mantenint la corda, a roda de Pablo Villalobos

Escalfament, tècnica, fartlek i rodatge, per damunt del tartan de la pista de Montjuïc. Per a un malalt de l'atletisme com jo, tot un luxe, una experiència fascinant. Hauria estat un pecat abandonar l'estadi sense una foto, qui sap quan tornaré a tenir l'oportunitat de tornar-hi a córrer.

Original forma d'iniciar el matrimoni entre ASICS i Marató de Barcelona. Aquest any no hi he pogut córrer per culpa de la lumbàlgia. El 2013, jo, no fallo.

Gràcies!!!