MARATÓ COSTA DAURADA, JA ÉS AQUÍ

(VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

No, però Sí.
No. Els miracles no existeixen, no m'he recuperat a temps. Diumenge no em penjaré el dorsal al pit per córrer la Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Fa un bon grapat de mesos em vaig comprometre amb els amics del club Runners Tarragona a fer de llebre de tres hores. Era un repte que em motivava moltíssim. En totes les maratons, el grup de corredors que busca el mític -SUB3H- és molt nombrós, fa "patxoca" i hi ha un ambient esplèndid. Tot i que a mida que passen els quilòmetres, sobretot després de la mitja marató, el grup va perdent unitats, t'adones de la lluita que mantenen aquells que segueixen allà al peu del canó. I, aleshores, veient-ho des de fora, et preguntes....quants aconseguiran el seu objectiu? Jo ja havia visualitzat la prova. No conec bé Tarragona però havia fet un cop d'ull al circuit i ja tenia estratègies al cap per intentar ajudar els valents de la millor manera possible. Malauradament, una lesió al genoll m'impedirà ser a la línia de sortida.
Sí. A la línia de sortida sí que hi seré, però amb roba d'abric. Disposat a animar, a sumar, a afegir el meu gra de sorra...a tot allò que em permetin les meves limitacions. Fins i tot, si hi hagués alguna vacant entre els voluntaris, m'encantaria entregar gels o begudes en un avituallament. El que faci falta.
Abans però, demà a la tarda, a les set, tindré el privilegi de participar en una de les conferències que tindran lloc a la Fira del Corredor (al Refugi número 1 del Moll de Costa), per parlar sobre el BOOM DEL RUNNING, en una xerrada en què tindré el privilegi de compartir taula amb en Jaume Leiva, la María Vasco, en Joseba Beloki i en Xavi Bonastre. Us hi espero a tots!!!

MARATÓ COSTA DAURADA, YA ESTÁ AQUÍ
No, pero Sí.
No. Los milagros no existen, no me he recuperado a tiempo. El domingo no me colgaré el dorsal en el pecho para correr el Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Hace unos meses me comprometí con los amigos del club Runners Tarragona para hacer de liebre de tres horas. Era un reto que me motivaba muchísimo. En todos los maratones, el grupo de corredores que busca el mítico -SUB3H- es muy numeroso, impresiona verlo pasar y se percibe un ambient espléndido. Aunque va perdiendo unidades a medida que pasan los kilómetros, desde fuera te das cuenta de la lucha que mantienen aquellos que siguen ahí, al pie del cañón. Y, entonces, te preguntas...cuántos de ellos conseguirán su objetivo? Yo ya había visualizado la prueba. No conozco bien Tarragona pero había echado un vistazo al circuito y ya tenía estrategias en mente para intentar ayudar a los valientes de la mejor manera posible. Desgraciadamente, una lesión en la rodilla me impedirá tomar la salida.
Sí. En la línea de salida sí que estaré, pero con ropa de abrigo. Dispuesto a animar, a sumar, a añadir mi granito de arena...a todo aquello que me permitan mis limitaciones. Incluso, si hubiera alguna vacante entre los voluntarios, me encantaría entregar geles o bebidas en un avituallamento. Lo que haga falta.
Antes de ello, sin embargo, mañana a las siete de la tarde tendré el privilegio de participar en una de las conferencias que tendrán lugar en la Feria del Corredor (en el Refugio número 1 del Moll de Costa), para hablar sobre el BOOM DEL RUNNING, en una charla en la que tendré el privilegio de compartir mesa con Jaume Leiva, María Vasco, Joseba Beloki y Xavi Bonastre. Us espero a todos!!!

ESPEREM QUE NOMÉS SIGUI UN "STOP AND GO"

(Traducción en castellano al final del artículo)
Estic dels nervis. Una setmana de descans físic i psicològic, per trencar amb la UTCollserola i quan torno a córre...em lesiono. Diumenge vaig trotar suau, dilluns ho vaig fer a un ritme una mica més viu i dimarts ja vaig acabar al voltant dels 4'20"/km. L'endemà tenia previst fer sis sèries de mil, recuperant un minut, a qualsevol ritme còmode. Havien de ser les primeres de la temporada, així que no em preocupava el temps. La 'primera vegada' sempre m'agrada prendre-me-la com una referència que m'ajudi a anar millorant. Però vaig cancel·lar l'entrenament per un dolor al genoll. Està localitzat a la part frontal de la ròtula i, malgrat que quan corro no em molesta, en repòs i assegut, em fa mal. No recordo haver-me fet cap cop ni cap mal gest.
Doctor, no sé què em passa. Però crec que és millor parar. Vaig descansar dimecres, dijous i també avui divendres, que ja estic una mica millor. Segons com em llevi demà, provaré de rodar una estona a la Carretera de les Aigües. Però sense forçar.
De cua d'ull, però és inevitable mirar el calendari. El temps no s'atura i el compte enrere per a la Marató de la Costa Daurada segueix avançant. Tic-tac, tic-tac...i ja només falten 43 dies. Espero que tot plegat només sigui un ensurt, un "stop and go" que em permeti, a poc a poc, anar agafant el ritme que necessito per posar-me a to.

ESPEREMOS QUE SÓLO SEA  UN "STOP AND GO"
Estoy con los nervios a flor de piel. Una semana de descanso físico y psicológico para romper con la UTCollserola y cuando vuelvo a correr...me lesiono.El domingo troté suave, el lunes lo hice a un ritmo un poco más vivo y el martes ya acabé en 4'20"/KM. el día siguiente tenía previso hacer seis series de mil, recuperando un minut, a cualquier ritmo al que fuese cómodo. Iban a ser las primeras de la temporada, así que no me preocupaba el tiempo. La 'primera vez' siempre me gusta tomármela como una referencia que me ayude a mejorar. Pero cancelé el entrenamiento al sufrir dolor en la rodilla. Está localizado en la parte frontal de la rótula y, a pesar de que cuando no corro no me molesta, en reposo y sentado sí que me hace daño. No recuerdo haberme dado ningún golpe, ni tampoco haber realizado un mal gesto.
Doctor, no sé qué me pasa. Pero creo que lo mejor es parar. Descansé el miércoles, el jueves y también hoy viernes, que ya estoy un poco mejor. En función de como me levante, mañana intentaré rodar un rato en la Carretera de les Aigües. Per sin forzar.
De reojo, pero es inevitable mirar el calendario. El tiempo no se detiene y sigue avanzando la cuenta atrás para el Maratón de la Costa Daurada. Tic-tac, tic-tac...y ya sólo faltan 43 días. Espero que al final sólo sea un susto, un "stop and go" que me permita, lentamente, ir cogiendo el ritmo que necesito para ponerme a tono.

50 DIES PEL PRÒXIM REPTE: LLEBRE DE 3 HORES A LA MARATÓ DE LA COSTA DAURADA

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Setmana de repòs, descans, recuperació, càrrega de bateries i focalització dels nous objectius. El primer de tots és a tocar, el 19 de gener seré un de les llebres oficials de la Marató de la Costa Daurada - Tarragona 2017 (MCD). El repte és ajudar a tots aquells que es proposin baixar de les tres hores en la distància de Fil·lípides, una responsabilitat que mai abans he experimentat d'aquesta manera. No és el mateix acompanyar un amic i tenir cura únicament d'ell, que fer-ho d'un nombrós grup de corredors. 

Fa set dies que vaig córrer 74 quilòmetres a la Ultra Trail de Collserola. Muscularment estic molt millor que si hagués corregut una marató d'asfalt. La magnitud dels impactes, a la muntanya, és sensiblement inferior, tant per longitud i freqüència de gambada, com per la duresa del terreny. Mentiria si digués que estic del tot recuperat, però sí que és cert que em vaig capacitat per fer 42K en menys de tres hores.
El mes passat, enmig de la preparació per Collserola, sense anar a competir, vaig córrer els vint quilòmetres de la Behòbia a un ritme de 3'57"/km., i això em dóna molta confiança de cara a Tarragona. Després de l'ultra trail, el que em plantejo en aquesta primera setmana d'entrenaments és anar augmentant el ritme dels rodatges i tornar a sentir-me còmode a 4'.
Però no es tracta només d'aguantar sinó que cal ser constant en el ritme. Qualsevol canvi més o menys brusc pot acabar amb  les il·lusions de gent que està dipositant la seva confiança en tu. Penso en aquells que alguna vegada ho van fer (Marc Mascarell, Ximo Tamarit, Àlex Castells, Xavi Bonastre, Paz Rodríguez, Javier Gudiño, Javi Gil, Miguel Angel Toribio, Jorge Ramos...i alguns més que ara no em vénen al cap) i crec que no van acabar gens descontents. Però a la MCD desconec a qui faré de llebre. Bé, no del tot. Ja hi ha algú que m'ha anunciat que s'apunta al repte, el meu amic i company Jordi Gil. Ell és el primer d'un llistat que m'agradaria anar descobrint a poc a poc. Us hi apunteu???

50 DIES PEL PRÒXIM REPTE: LLEBRE DE 3 HORES A LA MARATÓ DE LA COSTA DAURADA

Semana de reposo, descanso, recuperación, carga de baterías y focalización de nuevos objetivos. El primero de todos está a la vuelta de la esquina, el 19 de enero seré una de las liebres oficiales de la Marató de la Costa Daurada - Tarragona 2017 (MCD). El reto es ayudar a todo aquel que se proponga bajar de las tres horas en la distancia de Filípides, una responsabilidad que nunca antes he experimentado. No es lo mismo acompañar a un amigo y cuidarle únicamente a él, que hacerlo con un numeroso grupo de corredores.

Hace siete días que corrí 74 kilómetros en el Ultra Trail de Collserola. Muscularmente estoy mucho mejor que si hubiese corrido un maratón de asfalto. La magnitud de los impactos, en la montaña, es bastante inferior, tanto por longitud y frecuencia de zancada, como por la dureza del terreno. Mentiría si dijese que estoy del todo recuperado, pero sí que es cierto que me veo capacitado para hacer 42K en menos de tres horas.
El mes pasado en medio de la preparación para Collserola, sin salir a competir, corrí los veinte kilómetros de la Behobia a un ritmo de 3'57"/km., y eso me da mucha confianza de cara a Tarragona. Después del ultra trail, lo que me planteo en esta primera semana de entrenamientos es ir aumentando el ritmo de los rodajes y volver a sentirme cómodo a 4'.
Sin embarbo, no se trata sólo de aguantar sino que hay que ser constante en el tirmo. Cualquier cambio más o menos brusco puede acabar con las ilusiones de gente que está depositando su confianza en ti. Pienso en aquellos que lo hicieron alguna vez (Marc Mascarell, Ximo Tamarit, Àlex Castells, Xavi Bonastre, Paz Rodríguez, Javier Gudiño, Javi Gil, Miguel Angel Toribio, Jorge Ramos...y algunos más que ahora no recuerdo) y creo que no acabaron descontentos. Pero en la MCD desconozco a quién haré de liebre. Bueno, no del todo. Ya hay alguien que me ha anunciado que se apunta al reto, mi amigo y compañero Jordi Gil. Es el primero de una lista que quiero ir descubriendo poco a poco. Os apuntáis???

OBJECTIUS 2013/2014: MARATÓ COSTA DAURADA I UTCOLLSEROLA

Serà només la pretemporada, però l'he començat avui, 8 d'agost, el dia després que se m'acabessin les vacances d'estiu. M'he passat més de cinc setmanes sense treballar, un llarg espai de temps en què he desconnectat de tot des del primer dia, el 28 de juny, quan vaig viure, amb una enorme alegria, el meu debut en una ultra de muntanya, al Trail de Peñalara.

Arribada a La Granja, en el TP80

...i una bona colla d'entrenaments a pas tranquil, sense mirar el cronòmetre ni la distància. Al Maresme, els Pirineus, Galícia i el Marroc he anat corrent, trotant i caminant. en definitiva, fent exercici. 

Al cim de Sandomedio (Galícia), amb en Jose i la Paz

Ara que s'acaba la bona vida però, miro al futur, em plantejo què vull córrer aquesta temporada i no tinc cap dubte que faré curses de muntanya...però tornaré a la distància de Fil.lípides. El 19 de gener no em vull perdre la Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Tret de l'Emmona, de muntanya, a Catalunya només he corregut la Marató de Barcelona. I ja va sent hora de conèixer altres maratons de casa. Abans de plantar-me al Moll de Costa del Port de Tarragona m'agradaria prendre part a l'Ultra Trail Collserola, que es disputarà el 23 de novembre. Però la data no acaba de ser del tot compatible amb la feina...així que hauré d'apurar una mica.

I mentrestant? Aquest vespre he començat amb quatre quilometrets i una mica de gimnàs casolà. En aquestes primeres setmanes vull fer treball d'enfortiment muscular, tant lumbar com d'isquiotibials, per preparar el cos de cara a les sessions intenses que aniran arribant.

 

 

 una mica.