LA VIDA ET SORPRÈN, TAMBÉ POSITIVAMENT, QUAN MENYS T'HO ESPERES

Parlava ahir sobre l'anèmia sense avís que m'havia afectat la setmana passada, així com sobre les opcions de fer alguna cosa a Moratalaz, avui. I, com les sorpreses de la vida també poden ser positives, avui he viscut una jornada excel.lent. He fet el millor temps de la temporada, en el millor moment, a 15 dies de la marató, en la tercera mitja que corro i després de l'ensurt anèmic. He acabat 12è, amb un temps d'1h15'45", a 3'35" de mitjana!!! (http://www.forevent.es/resultados/moratalaz09/media.html). Ja vaig dir que no havia de mirar enrere, cap als números de temporades anteriors, així que, mirant cap endavant, Saragossa'09 se'm presenta amb grans expectatives. A Moratalaz he sortit darrere del segon grup, tot i que el ritme dels primers no era gaire millor que el meu. Quan ha arribat la primera pujadeta la selecció s'ha fet més evident. He anat tota l'estona amb un noi del club d'atletisme d'Almagro i, a poc a poc, hem anat recollint cadàvers. Feia vent i hem col.laborat tots dos per igual en els relleus (quin gust trobar algú que no escatima esforços!!!). No ens hem separat fins al km.19, quan ens ha enxampat una de les víctimes anteriors...que s'havia recuperat i volava cap a l'arribada. Allà he canviat una mica i el meu company de cursa s'ha quedat enrere. Sensacions positives, optimisme i ganes, moltes ganes de seguir entrenant-me i que arribi el gran dia!!!

PROBLEMES DESCONEGUTS, SOLUCIONS PACIENTS

Algunes vegades no saps per què passen les coses i n'hi ha d'altres que tens clar que passaran. No és el cas, aquest últim. Ho portava bé, havia anat millorant progressivament, els entrenaments eren cada cop millors...Però no ho vaig veure venir, no hi va haver cap avís previ. D'un dia per l'altre em vaig passar a sentir malament, molt buit de forces, amb un gran mal de cap i un cansament brutal als braços. En vaig quedar al llit. I així tot un cap de setmana. Els metges només em van saber dir que no es tractava de la grip "A", però no van ajudar més. Així que vaig intentar recuperar-me imaginant que el que m'havia afectat havia estat una anèmia. Vaig omplir els dipòsits de ferro (gràcies, Joan!!!) i em vaig anar sentint millor cada dia. Tornar a córrer, una altra vegada. Tornar a córrer em va fer guanyar confiança i dijous ja vaig poder fer 20 quilometrets. Les sensacions tornaven a ser bones. Mirant enrere no havia perdut tant de temps ni tants entrenaments. Estic curt de forma però també estic descansat. Demà diumenge hi ha una mitja, a Moratalaz (un clàssic barri atlètic de Madrid...conegut per l'antic "LARIOS DE MORATALAZ"), que ja vaig córrer fa alguns anys. És on vaig aconseguir la meva marca actual en la distància. Lògicament sóc molt lluny d'aquella 1h13'20". Miro la progressió de la temporada, a Móstoles (1h18')i Mollerussa (1h17')...m'agradaria fer 1h16' però crec que he perdut una mica aquests dies, així que qualsevol temps inferior a l'1h18 seria fantàstic. Hi ha qui diu que el descans gaudit durant la baixa m'haurà fet més bé que mal. Demà ho comprovaré.

INJECCIÓ D'OPTIMISME DESPRÉS DE MOLLERUSSA

No és per tirar coets, però estic content. Podria haver-ho fet millor però el moment de forma és el que és. 1h17'20" és un temps que em dóna molta força, moltes ganes i una gran injecció de moral a cinc setmanes de la marató. La mitjana de la prova es queda en uns esperançadors 3'40". La setzena posició final no em diu gran cosa tot i que suposa, si no m'equivoco, el millor lloc de la temporada. El que em va agradar, de forma especial, va ser guanyar al meu amic Marc Fontanals, que la setmana passada m'havia deixat estabornit als boscos de Sant Julià de Vilatorta.
Seguint la línia iniciada a Móstoles, vaig sortir lent, frenant-me, deixant passar els dos primers grupets i ficant-me en un tercer on dúiem una bona marxeta. Érem vuit corredors i no en coneixia a cap. De tots ells em vaig fixar molt en un "xafatolls". Em va cridar l'atenció per una forma de córrer molt elegant, recta i sense fissures. Després vaig saber que era en Ramon Trullols Pedra. Doncs bé, m'hi vaig posar al darrera i ens va dur molt bé fins a Bellvís. Allà el grup es va començar a trencar, tant pel davant com pel darrere. Feia uns quilòmetres que havíem agafat a en Marc i, anys després, tornàvem a anar junts en una cursa. Era sensacional. Patir i seguir lluitant amb qui, entre moltes altres coses, vaig fer tota una Matagalls-Montserrat on, com no podia ser d'una altra manera, em va superar. No va tenir el seu millor dia i al final va creuar l'arribada 15" després. El meu final no va ser gaire bo. Vaig imprimir un bon ritme, però els dos passos en alt per superar carreteres em van fondre i (qui havia de ser) el mateix Ramon Trullols em va deixar enrere amb un canvi de ritme que no vaig poder mantenir. En resum, grans sensacions, un dia excel.lent i Saragossa una mica més a prop.

MOLLERUSSA 2009, JA TOCA POSAR-S'HI DE DEBÒ

Els Black Eyed Peas fa unes setmanes que m'han injectat una bona dosi d'energia...
"Here we come, here we go, we gotta rock
(Rock rock rock rock rock)
Easy come, easy go, now we on top
(Top top top top top)"
I got a felleing, tinc bones sensacions, demà serà un bon dia, demà sortiran els bons entrenaments que he estat fent últimament, demà milloraré amb escreix els 1-18'30 que vaig fer fa quinze dies a Móstoles, demà...en tinc moltes ganes. Fa dues temporades vaig aconseguir acabar en un temps de 1-16'50. No tinc clar si hi arribo, estaria molt bé però no hi compto, vaig una mica més curt de forma. Cada cop queda menys per Saragossa, tinc assimilades les quilometrades i les coses han de començar a sortir.
Ara bé, potser torno amb la cua entre les cames...

A SANT JULIÀ DE VILATORTA GAUDINT DELS AMICS

Tanco setmana amb 128 quilòmetres i molt bones sensacions. Tot i que dilluns i dimarts, després de la Mitja de Móstoles, havia patit unes lleugeres molèsties a sota el bessó de la cama dreta, una reducció de quilòmetres inicial i una bona dosi de massatges locals em van permetre recuperar-me sense cap incidència. La resta de la setmana el punt de forma ha anat en augment. Dimecres vaig fer canvis de ritme a la Quinta de los Molinos 6x2' (+2'rec) que m'hauran donat una mica de velocitat a les cames. El cap de setmana el vaig venir a passar a Catalunya i he tingut, de moment, dues sessions immillorables: dissabte 20 kms. amb en Josep Carreres, per Sant Pol i Calella, i avui 25 kms. a Sant Julià de Vilatorta, amb en Marc Fontanals i en Joan Prats. La ruta d'avui, preciosa, per camins, boscos, bones vistes i ritmes molt exigents...tant l'un com l'altre estan en un estat de forma molt superior al meu. En Marc s'ho ha passat de conya fent-me treure la llengua...si segueix treballant al mateix nivell, a Saragossa batrà la seva marca sense problemes. I aquí estic, intentant recuperar-me i pensant ja en la propera setmana, marcada en vermell la data del 18 d'octubre, dia de la Mitja de Mollerussa. Tornar a Catalunya, ni que sigui en un viatge llampec, serà tot un plaer.

EL BON CAMÍ

Plantejada com la vaig plantejar, la mitja de Móstoles va sortir força bé. 32è classificat, amb un temps d'1-18'32", a 3'43" de mitjana. Estic en una progressió ascendent. Diuen que la prova era llarga, però tant se val. Els primers quilòmetres em vaig saber comportar, deixant que se n'anessin els dos primers grans grups (tampoc em va costar gaire...jeje). Vam formar un tercer grupet amb dos corredors del
Móstoles i un altre de Majadahonda. Hi havia trànsit, tant de víctimes que queien del davant com de corredors que venien del darrere. Tots quatre vam fer la goma en diverses ocasions, però ningú queia mort feinitivament. Vaig passar el 10.000 a 36'32", millor temps que en el Trofeu Edward, de fa dues setmanes. La segona meitat de cursa em va costar una mica més. El grup es va trencar i, tot i que al començament me n'anava per davant, vaig acabar pagant-ho. Em van treure, tots tres, més de mig minut.
Però la cursa em va deixar sensacions molt positives: no vaig arribar trencat muscularment, vaig tenir un bon quilòmetre final i he millorat mig minut sobre Móstoles 2007. L'objectiu de Saragossa'09 no tinc clar quin és. M'agradaria intentar apropar-me a les 2h40', però ara mateix és un temps difícil d'aconseguir. En dues setmanes potser corro a Mollerussa, una altra mitja amb referències vàlides.
Classificació de Móstoles 2009:
http://www.mostolesatletismo.com/elsoto/images/ix_media_2009/resultados.pdf

EM CAL APRENDRE A CÓRRER, A AQUESTES ALÇADES?

M'ho pregunto abans de competir, demà, a la mitja marató...de Móstoles. Tenia pensat anar a Talavera de la Reina, però un canvi de plans m'ho impedeix. Afortunadament, l'aparició en el mapa de la Mitja de Móstoles (la cursa que més vegades he corregut des que vaig arribar a Madrid, ja fa més de sis anys) em permetrà seguir posant a prova el meu estat de forma. Si en l'anterior entrada parlava de la necessitat de referències, córrer a Móstoles em serà de gran ajuda, de cara al futur. Hi he fet 1h 13' en dues ocasions, 1h 15'50 en una altra i 1h 19' l'any 2007, l'última vegada que hi vaig anar (dues setmanes abans de caure lesionat dels isquiotibials). M'agradaria tornar a repetir els resultats de les tres primeres experiències. Però sóc conscient que m'hauré d'acontentar si faig un temps al voltant d'aquesta hora i dinou minuts...Quin remei, oi?

El cas és que estava llegint la crònica de Móstoles 2007, al meu anterior bloc, "Objectiu Donostia 2007". I la sensació que em queda, que ha estat una constant sempre que no he estat en un gran moment de forma, és que en totes les curses surto al mateix ritme, un ritme elevat...estigui fi o no ho estigui. I, és clar, després, passo penúries. Després de fer al voltant de 36'40" fa dues setmanes, demà intentaré sortir un xic més lent d'aquests 3'40 de mitjana i intentar conservar d'inici.

S'espera que faci bon dia i que no bufi el vent. Ja veurem què tal.