INJECCIÓ D'OPTIMISME DESPRÉS DE MOLLERUSSA

No és per tirar coets, però estic content. Podria haver-ho fet millor però el moment de forma és el que és. 1h17'20" és un temps que em dóna molta força, moltes ganes i una gran injecció de moral a cinc setmanes de la marató. La mitjana de la prova es queda en uns esperançadors 3'40". La setzena posició final no em diu gran cosa tot i que suposa, si no m'equivoco, el millor lloc de la temporada. El que em va agradar, de forma especial, va ser guanyar al meu amic Marc Fontanals, que la setmana passada m'havia deixat estabornit als boscos de Sant Julià de Vilatorta.
Seguint la línia iniciada a Móstoles, vaig sortir lent, frenant-me, deixant passar els dos primers grupets i ficant-me en un tercer on dúiem una bona marxeta. Érem vuit corredors i no en coneixia a cap. De tots ells em vaig fixar molt en un "xafatolls". Em va cridar l'atenció per una forma de córrer molt elegant, recta i sense fissures. Després vaig saber que era en Ramon Trullols Pedra. Doncs bé, m'hi vaig posar al darrera i ens va dur molt bé fins a Bellvís. Allà el grup es va començar a trencar, tant pel davant com pel darrere. Feia uns quilòmetres que havíem agafat a en Marc i, anys després, tornàvem a anar junts en una cursa. Era sensacional. Patir i seguir lluitant amb qui, entre moltes altres coses, vaig fer tota una Matagalls-Montserrat on, com no podia ser d'una altra manera, em va superar. No va tenir el seu millor dia i al final va creuar l'arribada 15" després. El meu final no va ser gaire bo. Vaig imprimir un bon ritme, però els dos passos en alt per superar carreteres em van fondre i (qui havia de ser) el mateix Ramon Trullols em va deixar enrere amb un canvi de ritme que no vaig poder mantenir. En resum, grans sensacions, un dia excel.lent i Saragossa una mica més a prop.