EL SEMÀFOR DE LA FÓRMULA 1

Uns dies de proves de pneumàtics, uns altres col.loquem l'aleró o el difusor...i, a poc a poc, tot comença a posar-se a lloc. Fent petits canvis, petites operacions, al taller, vas agafant confiança de cara al moment de sortir a l'exterior i provar el monoplaça. I en un tres i no res et trobes amb el semàfor encès, en vermell, esperant que canviï a groc/taronja, abans de l'emocionant verd que suposarà el tret de sortida.

Lamentablement aquest semàfor que visiono no es correspon amb el de la Marató de Barcelona, a la qual ja vaig renunciar fa uns dies. Ni molt menys. Però sí que té molt a veure amb els inputs positius que m'està enviant el cos. Aquesta setmana he fet esport tots tres dies: dilluns 25' rodant pel parc del costat de casa, dimarts 40' d'el·líptica i avui mitja hora d'el·líptica i mitja hora de córrer pel parc.

El ritme no importa, manen les sensacions. I estan sent bones, així que no em queixo, al contrari. Celebro l'evolució i començo a mirar al davant. M'és inevitable pensar en nous reptes i il·lusionants aventures, però de moment els mantindré aparcats al cap, a l'espera que senti, de forma definitiva, que aquest semàfor imaginari em doni permís per arrencar.